L’activitat cardíaca constant impulsa una quantitat variable de sang a l’interior del sistema circulatori, el volum de la qual depèn fonamentalment de la rapidesa amb què se succeeixen els batecs cardíacs i del volum de sang que el cor impulsa envers l’arbre arterial en cadascun d’ells. Així, segons aquestes variables, s’estableixen uns valors determinats especialment per tal de poder mesurar el funcionament cardíac tant en condicions normals com en condicions patològiques.

S’anomena freqüència cardíaca el nombre de vegades que el cor es contreu en un minut. En circumstàncies normals, aquesta freqüència ve determinada per la celeritat amb què s’esdevé la despolarització de les cèl·lules del nòdul sinusal. Així, la freqüència cardíaca és normalment de 60 a 100 contraccions per minut; en situació de repòs aquesta xifra s’acosta a les setanta-dues contraccions per minut.