El monosacàrid més important per al metabolisme és la glucosa, ja que, d’una banda, és el que ingressa en majors proporcions a l’organisme després de la digestió dels aliments i, d’altra banda, gairebé la totalitat de fructosa i de galactosa absorbides a la circulació sanguínia és ràpidament convertida en glucosa a l’interior de les cèl·lules hepàtiques, abans de sofrir posteriors transformacions.

La glucosa absorbida després de la digestió dels aliments pot ésser aprofitada directament per les cèl·lules dels diferents teixits per tal d’obtenir-ne energia, o bé pot ésser utilitzada per l’organisme per a emmagatzemar energia, sia en forma de glucogen o bé en forma de molècules de greix que s’acumulen en el teixit adipós.