Cada gen estructural té la informació pertinent per a l’elaboració d’un determinat polipèptid. En alguns casos la cadena polipeptídica sintetitzada a partir de la informació d’un gen constitueix una proteïna; en altres casos, la informació existent en dos o més gens actua conjuntament, originant les diverses cadenes peptídiques que poden constituir algunes proteïnes. La manera com el ADN emmagatzema aquesta informació, si bé a primera vista sembla molt complexa, de fet té un principi senzill: la llarga molècula de ADN, segons la disposició dels seus elements, disposa d’un codi o alfabet de quatre lletres, basat en els quatre tipus de bases nitrogenades. Aquesta informació és desxifrada pel procés de transcripció, que determina la síntesi d’un ARN capacitat per a regir la síntesi del polipèptid en qüestió, basant-se igualment en un codi de quatre lletres corresponents a les seves bases nitrogenades. I, finalment, pel procés de traducció, el ARN aconsegueix que en els ribosomes citoplasmàtics s’acobli successivament una sèrie d’aminoàcids, les unitats bàsiques dels polipèptids.