Alteració de la micció
Les alteracions del procés d’emissió de l’orina, o micció, són unes de les manifestacions més habituals de les malalties de l’aparell urinari. En aquest grup de manifestacions s’inclou qualsevol alteració en les característiques que la micció presenta normalment.
Habitualment, una persona adulta efectua entre quatre i sis miccions diàries, per bé que la freqüència pot variar segons el volum d’orina elaborat, el qual depèn, al seu torn, de la quantitat de líquid que hom ingereix i de la quantitat de líquid perdut per d’altres mecanismes com ara la sudació. En qualsevol cas, les miccions se solen produir durant el dia i en condicions normals es poden controlar sense molèsties, de manera que s’efectuen voluntàriament en els moments adequats. Igualment, l’evacuació de l’orina, en general, no provoca molèsties, el doll d’orina surt amb força des del començament fins al final de la micció i l’orina emesa presenta una coloració més o menys groguenca i un aspecte net. Així, doncs, qualsevol modificació en aquestes característiques pot constituir una manifestació d’algun trastorn.
VOLS VEURE TOT L’ARTICLE?
Dona't d'alta a Enciclopèdia.cat mitjançant l’enllaç https://www.enciclopedia.cat/donat-dalta
i podràs consultar gratis tots els continguts de +enciclopèdia