Els edemes, que consisteixen en acumulacions de líquid al teixit subcutani, es poden presentar també com a signe de malaltia de l’aparell urinari, especialment del ronyó. Aquests edemes es produeixen a conseqüència d’una retenció exagerada d’aigua a l’organisme, la qual cosa pot ésser causada per diversos mecanismes, que fonamentalment condueixen a una disminució de la filtració glomerular, o a un increment de la resorció tubular. Un dels principals mecanismes causants d’edema és l’alteració de la permeabilitat dels capil·lars glomerulars, que anòmalament permet la filtració de proteïnes als glomèruls renals. La filtració de proteïnes ocasiona una davallada de la concentració de les proteïnes en la sang, que arriba a ésser inferior a la concentració que hi ha a l’interior de les cèl·lules i en l’espai que hi ha entre elles, o espai intersticial. Per tal de compensar aquesta diferència de concentracions, l’aigua tendeix a passar de la sang a l’espai intersticial i s’hi acumula originant la formació d’edemes.