La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’anàlisi d’orina, que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques. Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació. Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció. Igualment, la presència abundant d’uns determinats tipus de cèl·lules en l’orina pot assenyalar una alteració de les vies urinàries que origini un despreniment de cèl·lules. A més, l’anàlisi d’orina també és útil en la diagnosi de malalties d’altres òrgans, ja que la determinació de quantitats importants d’unes substàncies concretes en l’orina pot indicar que els seus nivells en la sang es troben molt elevats.