En el curs de la diabetis mellitus es poden presentar complicacions de tipus molt diversos, que poden arribar a afectar globalment el funcionament orgànic o bé a determinar alteracions més o menys greus en diversos sistemes orgànics. Hom diferencia dos tipus de complicacions, les agudes i les cròniques.

Les complicacions agudes deriven de les alteracions metabòliques degudes al dèficit de l’acció insulínica, que s’afegeix a un increment de l’acció d’hormones amb efectes oposats. Les dues complicacions agudes més rellevants són la cetoacidosi diabètica i la crisi hiperglucèmica hiperosmolar.

La cetoacidosi diabètica és una complicació aguda a què tendeix espontàniament en la seva evolució la diabetis de tipus I o juvenil, i que sovint marca l’inici de la malaltia. Es tracta d’una alteració molt greu que posa en perill la vida de l’afectat. També es pot produir en el cas de diabetis de tipus II, però solament en determinades situacions que causin un agreujament sobtat de l’alteració, com ara pot ésser algun factor estressant, per exemple un procés infecciós.