La diabetis mellitus provoca una sèrie de manifestacions característiques consegüents fonamentalment al defecte en la utilització orgànica de la glucosa derivada d’un dèficit en la producció d’insulina o de l’acció normal d’aquesta hormona.

Un signe típic de la malaltia és la poliúria o emissió de quantitats d’orina superiors al que es considera normal. Aquesta alteració s’esdevé quan la glucèmia és superior als 180 mg/100 ml, ja que la glucosa filtrada al ronyó no pot ésser del tot reabsorbida i és eliminada per l’orina incorporant-hi aigua, de manera que es produeix força orina. Donat cas que hi hagi alteracions renals, fins i tot causades com a complicacions de la mateixa malaltia, la poliúria es pot manifestar amb nivells més baixos de glucèmia. En general, el volum diari d’orina emesa és de 3 a 4 litres, per bé que en molts casos pot atènyer els 6 litres per dia o fins i tot més.