La dieta hiposòdica, és a dir, de baix contingut en sodi, forma part del tractament de diversos trastorns en els quals es pot produir un augment en la retenció d’aigua en l’organisme, sia en el líquid extracel·lular —com s’esdevé en cas d’insuficiència cardíaca, d’infart agut de miocardi, de glomerulonefritis, d’insuficiència renal crònica o de cirrosi hepàtica—, o bé, concretament, en el líquid que circula dins de l’aparell cardiovascular —com s’esdevé en cas d’hipertensió arterial—.

Segons dades estadístiques, en el nostre medi es consumeixen per terme mitjà de 4.000 a 6.000 mg de sodi diàriament, dels quals la major part prové de la sal comuna (clorur de sodi), sia de la que s’utilitza per a assaonar els aliments preparats a casa o de la continguda en productes elaborats industrialment, i la resta, del consum de nombrosos aliments, ja que gairebé tots ells tenen una proporció més gran o més petita d’aquest mineral.