Definició

L’esclerodèrmia és una malaltia crònica, d’origen desconegut, que provoca una fibrosi o enduriment del teixit conjuntiu de tot l’organisme. És manifesta sobretot a la pell, els músculs i les articulacions, però també pot afectar òrgans diversos com l’esòfag, l’intestí, el pulmó, el cor o el ronyó. També s’anomena esclerosi sistèmica progressiva, un nom que fa referència a les seves característiques bàsiques, és a dir, una esclerosi o enduriment de les fibres del teixit conjuntiu que afecta tots els sistemes de l’organisme, en una evolució lenta i progressiva.

Freqüència, edat i sexe

Segons dades estadístiques, anualment l’esclerodèrmia afecta cinc persones de cada milió d’habitants. Les dones són afectades per aquesta malaltia dues vegades més que els homes, i l’edat de presentació oscil·la entre 30 anys i 50.