Definició

El peu pla és una deformació que consisteix en l’enfonsament de la volta plantar i la desviació del turmell per la qual el taló es desvia cap enfora.

El peu és una estructura molt complexa constituïda per vint-i-sis ossos, trenta-cinc articulacions i més de cent lligaments. Esquemàticament, hom hi diferencia una part posterior, el taló; una part central de forma voltada, anomenada volta plantar; i una part anterior que rep el nom d’avantpeu, formada pels ossos del metatars i els dits. La funció principal del peu és la d’ésser el suport del pes corporal mentre hom està dret i durant la marxa. En la posició bípeda, el pes corporal es reparteix harmònicament entre uns punts determinats de recolzament del peu en terra: el calcani i els ossos del metatars corresponents a cadascun dels cinc dits. La volta plantar, que uneix aquests punts de recolzament, compleix una funció de suport i distribució de les forces gravitacionals, semblant a la que efectuen els arcs dels ponts.