Definició

L’osteoporosi és una afecció molt habitual de l’os caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, és a dir, la massa òssia per unitat de volum és menor amb relació al que hom considera normal segons l’edat, el sexe i la raça d’una persona. La principal conseqüència d’aquesta alteració és una fragilitat exagerada dels ossos, que es poden fracturar fàcilment.

Com que la disminució de la massa de teixit ossi és, fins un cert punt, un procés fisiològic que es presenta normalment amb el pas dels anys, l’osteoporosi només és considerada una veritable malaltia quan genera símptomes, especialment fractures.

Freqüència, edat i sexe

L’osteoporosi és l’afecció més habitual del metabolisme dels ossos. Tenint en compte que solament és considerada malaltia quan origina símptomes, es calcula que en pateixen un 6% de les persones de seixanta anys i un 20% de la població que passa dels setanta-cinc anys.

Aquesta malaltia és cinc vegades més freqüent en les dones que en els homes. Sol aparèixer cap a la sisena dècada de la vida. En les dones, es presenta habitualment després de la menopausa.