Definició

L’espondilitis anquilosant és una malaltia crònica caracteritzada per una inflamació en diverses articulacions, sobretot a la columna vertebral, i que amb el pas del temps limita la capacitat de moviment de les articulacions en què s’ha localitzat.

La denominació que rep procedeix del mot espòndil, que significa ‘vèrtebra’, amb el sufix -itis, que vol dir ‘inflamació’, i del terme anquilosi, que designa l’abolició del moviment articular, la conseqüència més evident en l’evolució d’aquesta malaltia.

Causes

La causa de l’espondilitis anquilosant no és coneguda. Hom considera que hi ha una predisposició hereditària, perquè afecta especialment els familiars de les persones que ja en pateixen. Aquesta hipòtesi ha estat confirmada perquè en el 90% dels malalts s’ha localitzat un dels antígens que hi ha a la superfície de les cèl·lules humanes, el HLA-B27, que en la població en general es troba en una proporció del 8%. Així, hom suposa que hi ha una predisposició genètica a patir la malaltia, però no se sap quins són els factors que la poden desencadenar.