Definició

La malaltia de Paget és un trastorn crònic dels ossos de causa desconeguda i caracteritzat per períodes en què es produeix una intensa destrucció de teixit ossi en un o diversos ossos, als quals períodes segueixen d’altres de formació d’os anormal. Com a conseqüència d’aquesta alteració, els ossos afectats són fràgils, i es poden fracturar o deformar.

Aquesta afecció fou descrita el 1876 per un patòleg anglès, sir James Paget, que l’anomenà osteïtis deformans, és a dir, osteïtis deformant. Actualment, però, aquest terme no es fa servir, ja que la deformació dels ossos no es produeix en tots els casos.

Freqüència, edat i sexe

Es calcula que el 4% de les persones que tenen més quaranta-cinc anys pateixen aquesta malaltia. Això no obstant, en un 90% dels casos l’afecció no genera símptomes, i no és diagnosticada.