Definició

L’osteomalàcia i el raquitisme són trastorns del metabolisme dels ossos causats per la manca de vitamina D, consistent en el reblaniment del teixit ossi per manca del dipòsit de calci i fòsfor, minerals que donen duresa a l’os. En realitat, es tracta d’un mateix trastorn, i el nom varia segons l’edat en què es presenta: s’anomena raquitisme quan afecta els infants els ossos dels quals s’estan formant encara, i osteomalàcia quan es dóna en adults que ja tenen els ossos formats.

Causes

L’os és un teixit sòlid pel dipòsit de compostos de calci i fòsfor que té a l’interior. Tanmateix, el teixit ossi no és estàtic, sinó que es renova constantment, i així, d’una manera continuada, entren i surten minerals del seu interior. Per tal que disposi d’una quantitat suficient de calci i fòsfor, és imprescindible l’acció de la vitamina D, que afavoreix l’absorció intestinal dels minerals que provenen dels aliments i en regula la mobilització en l’os. Si no hi ha prou vitamina D, el teixit ossi que es formi no tindrà prou minerals, i això farà que sigui feble i que es pugui deformar fàcilment.