La coloració de la pell depèn de tres pigments: la melanina, l’hemoglobina i el carotè.

L’hemoglobina és la proteïna que transporta l’oxigen en la sang. D’aquesta substància depèn el color vermellós de la sang, que varia de tonalitat segons la concentració d’oxigen. La sang que circula per les artèries, rica en oxigen, és d’un color vermell viu; la sang que circula per les venes, és més blavosa perquè és pobra en oxigen. La coloració de la sang dels vasos del derma és visible en la superfície cutània, a la qual dóna un color rosat. Igualment, els canvis en la vascularització de la pell, l’acumulació de sang o les variacions de l’oxigenació de la sang poden generar canvis del color de la pell.

El carotè és un pigment groguenc que procedeix dels vegetals ingerits amb l’alimentació. Aquest pigment s’acumula en el greix de l’hipoderma i en la capa còrnia de l’epidermis. Generalment, hom el troba en quantitats mínimes i influeix poc en el color de la pell.