L’elaboració d’orina per part del ronyó depèn, en primer lloc, del fet que aquest òrgan rebi una aportació de sang suficient, ja que la sang que circula pels ronyons és precisament la que se sotmet al procés de filtració i de regulació.

El flux sanguini renal, és a dir, la quantitat de sang que arriba al ronyó en una determinada unitat de temps, és molt elevat, ja que en condicions normals representa del 20% al 25% del total de la sang impulsada pel cor. Com a mitjana, això representa que pels ronyons d’una persona adulta circulen uns 1.200 ml de sang cada minut. Tota la sang que arriba al ronyó no es distribueix homogèniament en aquest òrgan, sinó que en la major part, aproximadament un 75%, circula per l’escorça, on es troben la majoria dels glomèruls, i només el 25% ho fa per la medul·la renal. Les zones més internes del ronyó són les menys irrigades; així, les papil·les renals reben només l’1% del flux sanguini renal.