El primer objectiu de les atencions que es prestin a les persones afectades per una urgència mèdica ha d’ésser preservar les funcions vitals. Per aquest motiu, abans que res, s’han d’examinar els signes vitals, tot seguint un ordre lògic per tal de descartar prioritàriament els trastorns més greus i no efectuar accions innecessàries.

La primera cosa que cal valorar és l’estat de consciència de la víctima. En cas que estigui conscient, ja s’infereix que les altres funcions vitals estan actives. Si està inconscient, el seu estat pot ésser degut a una alteració de les altres funcions vitals. En aquest cas, cal examinar la respiració i, si la víctima no respira, cal comprovar si té pols. A més d’examinar els signes vitals, si algun d’ells és alterat, s’han d’efectuar una sèrie d’accions dirigides a restablir les funcions vitals, que constitueixen en conjunt la reanimació càrdio-pulmonar i que es descriuen detalladament en un altre article. En tot cas, un cop que s’han comprovat o restablert la respiració i la circulació, s’ha de comprovar si la víctima presenta hemorràgies i, si és així, cal aplicar les mesures adequades per a aturar-les.