Definició

És anomenada abscés perifaringi l’acumulació de pus en una cavitat formada als teixits que circumden la faringe, que es produeix generalment com a complicació d’una infecció faríngia. La cavitat plena de pus forma una prominència en la faringe que ocasiona dolor i dificultat a deglutir, i generalment origina també una gran prominència al coll, deguda a l’augment de grandària dels ganglis limfàtics.

Causes

L’abscés perifaringi s’esdevé a conseqüència d’una infecció dels teixits situats al voltant de la faringe, és a dir, als espais perifaringis, com ara darrere les amígdales palatines o per fora de la paret faríngia. La infecció que n’és responsable, generalment, és deguda a microorganismes procedents de la faringe, on solen haver causat prèviament una amigdalitis; més estranyament, l’abscés perifaringi s’esdevé a conseqüència d’una infecció prèvia en d’altres estructures properes, com les dents o els ossos.