Definició

És anomenada insuficiència respiratòria (IR) la situació en què el sistema respiratori no és capaç d’efectuar un adequat intercanvi de gasos als pulmons entre l’aire respirat i la sang, de manera que les concentracions sanguínies d’oxigen i diòxid de carboni són inadequades per al funcionament dels diversos teixits i sistemes de l’organisme. Per bé que hi pot haver una certa variabilitat individual, s’accepta convencionalment que hi ha un estat d’insuficiència respiratòria quan es produeix una hipoxèmia, és a dir, quan la pressió parcial arterial d’oxigen (Pa_O2) és inferior a 60 mmHg, o bé quan es desenvolupa una hipercàpnia, és a dir, quan la pressió parcial arterial de diòxid de carboni (Pa_CO2) és superior a 50 mmHg. Aquest trastorn es pot presentar a través de diversos mecanismes en les fases avançades o en els casos greus de diverses malalties respiratòries i, si evoluciona, pot menar a una aturada respiratòria.