Definició

La bronquitis crònica és la inflamació persistent dels bronquis causada fonamentalment per la inhalació repetida de fum de tabac i caracteritzada per l’aparició de tos i expectoració habituals, especialment als matins. Hom considera que pateix de bronquitis crònica la persona que presenta tos o expectoracions, o les dues coses alhora, durant noranta dies l’any, encara que no siguin seguits, i durant més de dos anys consecutius, sempre que aquestes manifestacions no siguin degudes a cap altra malaltia específica bronquial o pulmonar.

Les manifestacions característiques d’aquesta malaltia, la tos i l’expectoració, se solen intensificar diverses vegades l’any, perquè la inflamació bronquial persistent afavoreix el desenvolupament d’infeccions agudes. A més, la funció respiratòria es deteriora gradualment durant anys, ja que es produeix una obstrucció progressiva de les vies aèries que pot arribar a ocasionar una insuficiència respiratòria; així, hom considera que la bronquitis crònica és una malaltia pulmonar obstructiva crònica.