Definició

Sota la denominació d’accident vascular cerebral, abreujadament AVC, hom inclou una sèrie d’alteracions en la irrigació de l’encèfal, que provoquen una interrupció sobtada en l’aportació de sang al cervell capaç de causar lesions al teixit nerviós per diversos mecanismes: una privació d’oxigen i substàncies nutritives suficients, una compressió de les estructures nervioses encefàliques, o la dilaceració del teixit nerviós, quan una hemorràgia produeix una sobtada irrupció de sang en les estructures encefàliques. Entre les alteracions que poden produir un AVC, hi ha la trombosi cerebral, l’embòlia cerebral i l’hemorràgia cerebral. Els AVC es caracteritzen per l’abolició temporal o definitiva de les funcions neurològiques de la zona afectada, la qual cosa origina diverses manifestacions, com ara pèrdua de la consciència, paràlisis musculars, alteracions de la parla i la visió, entre d’altres.

Les manifestacions de l’AVC també reben la denominació d’ictus, atac cerebral o apoplexia. Popularment es parla de feridura.