Definició

La malaltia de Parkinson constitueix un trastorn crònic del sistema nerviós central provocat per una alteració bioquímica dels neurotransmissors dels nuclis grisos de la base del cervell, de causa desconeguda, i que provoca un trastorn del control dels moviments musculars automàtics que normalment hom efectua de manera inconscient. Aquesta malaltia, anomenada així a causa del metge anglès que la va descriure el 1871, James Parkinson, se sol presentar en l’edat mitjana de la vida, i es caracteritza per l’aparició de tremolors, rigidesa muscular, lentitud de moviments i alteracions en l’actitud corporal que progressen si hom no hi aplica el tractament corresponent.

Freqüència, edat i sexe

La malaltia de Parkinson és relativament freqüent i constitueix una de les causes més importants d’incapacitat neurològica en els adults. Anualment se’n presenten vint casos nous per cada 100.000 habitants. Es calcula que de cada 100.000 persones n’hi ha unes 250 persones que en pateixen. D’altra banda, aquesta malaltia afecta una mica més sovint el sexe masculí que no pas el femení.