Definició

És anomenat coma el trastorn de la consciència caracteritzat per una alteració de resposta als estímuls externs o els interns, pèrdua de la motilitat voluntària i conservació de les funcions respiratòria i cardíaca. La mort cerebral es caracteritza per una pèrdua absoluta i irreversible de l’activitat encefàlica. El manteniment de l’organisme només és possible si les funcions vitals, la respiratòria i la cardíaca, es mantenen amb mitjans artificials.

Causes

L’estat de coma pot ésser provocat per diverses causes, perquè es presenta quan s’alteren les estructures del sistema nerviós central que mantenen l’estat de consciència. La consciència es genera a partir de la integració en l’escorça cerebral dels diversos estímuls sensorials que rep dels nuclis nerviosos localitzats en el tronc encefàlic. Aquests nuclis s’interconnecten i són responsables dels ritmes d’activitat del sistema nerviós. Qualsevol lesió important que afecti aquestes estructures pot causar un coma.