Definició

La denominació paràlisis perifèriques inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per una pèrdua de la capacitat d’efectuar uns determinats moviments voluntaris del tronc o de les extremitats per una alteració aïllada d’un nervi perifèric o més d’un. Aquesta definició no inclou les afeccions que es presenten de manera difusa a tots els nervis perifèrics, com és ara el cas de les polineuritis i la síndrome de Guillain-Barré, en què la pèrdua de força muscular és simètrica i es pot estendre a tot el cos.

Causes

Les paràlisis perifèriques es produeixen quan hi ha alguna alteració en un nervi perifèric o més d’un que impedeix la conducció d’impulsos des del sistema nerviós central fins a un múscul o un grup de músculs. Hi ha moltes causes que poden alterar la conducció d’impulsos nerviosos motors en els nervis perifèrics.