L’auscultació pulmonar és un pas fonamental de l’examen físic en la diagnosi de les malalties bronco-pulmonars. Consisteix en l’audició dels sons produïts per l’aire durant els moviments respiratoris. Es pot efectuar aplicant directament l’orella sobre la paret toràcica, però és difícil d’adaptar-la completament sense percebre els sons externs, i el mètode és incòmode per a l’examinador, Així, l’auscultació s’efectua amb un instrument anomenat estetoscopi o fonendoscopi, que consisteix en un dispositiu que s’interposa entre l’orella de l’examinador i la zona examinada, pensat per a adaptar-se completament a la superfície del cos i transmetre els sons sense interferències externes. Hi ha una gran varietat de fonendoscopis, cadascun dels quals s’adapta especialment a una funció determinada. En l’auscultació pulmonar se sol utilitzar el fonendoscopi biauricular, format per dos dispositius que s’adapten als orificis dels conductes auditius externs de l’examinador, connectats a uns tubs de goma a l’extrem dels quals hi ha un altre dispositiu que s’aplica a la superfície que cal explorar.