OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Navegació pel sumari

Del romà al romànic

Laringoscòpia

La laringoscòpia és una prova que consisteix en l’examen visual de la laringe i es pot efectuar amb dues tècniques diferents.

El mètode més emprat és la laringoscòpia indirecta, que es basa en l’observació de la laringe amb l’ajut d’un mirall circular unit a un mànec llarg. Per realitzar aquesta prova la persona examinada ha d’obrir bé la boca, i l’examinador estira la llengua enfora per tal d’elevar la faringe. El mirall s’escalfa prèviament amb una flama per evitar que s’enteli en entrar en contacte amb l’aire calent i humit procedent de la laringe. A continuació hom introdueix el mirall fins atènyer l’orofaringe. De vegades cal aplicar un anestèsic local perquè no hi hagi un reflex de nàusees. Il·luminant el mirall amb un feix de llum, habitualment amb un mirall frontal i efectuant petits moviments del mirall i el cap, és possible d’observar tota la part superior de la laringe, fins a les cordes vocals, i la hipofaringe. Aquest mètode és eficaç en la diagnosi de les malalties de la laringe com ara laringitis, càncer de laringe o pòlips i nòduls de les cordes vocals.

VOLS VEURE TOT L’ARTICLE?

Dona't d'alta a Enciclopèdia.cat mitjançant l’enllaç https://www.enciclopedia.cat/donat-dalta

i podràs consultar gratis tots els continguts de +enciclopèdia

Llegir més...