Definició

La lepra o malaltia de Hansen és un trastorn infectivo-contagiós, d’origen bacterià, que causa lesions a la pell, les mucoses i el teixit nerviós. Tot i que és crònica, l’afecció sol ésser benigna, si bé en els casos més greus, i en les fases més avançades, se solen produir lesions i complicacions serioses, que poden resultar mortals.

Causes, lesions característiques i tipus de lepra

L’agent etiològic de la lepra és el Mycobacterium leprae, o bacil de Hansen, un bacteri de forma allargassada, del gènere Mycobacterium, que es pot tenyir pel mètode de Ziehl-Neelsen. El germen es caracteritza per la seva afinitat pel teixit nerviós, la preferència pels teixits més freds, i el dilatat període de temps —superior a dues setmanes— que necessita per a reproduir-se; a més, no pot ésser cultivat al laboratori.

L’hàbitat natural del M. leprae és l’organisme humà, encara que experimentalment puguin infectar-se diversos rosegadors salvatges.