Definició

La malaltia dels legionaris és una afecció infecciosa d’origen bacterià que sol incidir de manera esporàdica o en brots epidèmics en recintes tancats —hospitals o hotels, per exemple— i provoca síndrome febril, inflamació del teixit pulmonar i trastorns gastrointestinals i neurològics que de vegades ocasionen complicacions serioses.

Causes

L’agent etiològic de la malaltia dels legionaris és un grup de bacteris del gènere Legionella. L’hàbitat natural d’aquests microorganismes és la terra i les aigües, on poden sobreviure i també multiplicar-se. La font d’infecció és constituïda per minúscules partícules en suspensió aèria que procedeixen de zones d’excavacions o de sistemes de contingut aquós no hermèticament tancats, com ara torres de refrigeració o condensadors del vapor de l’aire condicionat, dutxes o condicionadors d’aire. La via de contagi és respiratòria, ja que aquest es produeix en aspirar partícules d’aire contaminat; en canvi, no es produeix de persona a persona.