La diagnosi de les malalties infeccioses s’efectua bàsicament esbrinant els antecedents personals de la persona que n’és afectada —que poden posar de manifest el contacte previ del pacient amb la font d’infecció—, valorant les característiques dels símptomes i els signes clínics, com ara l’estat general, la temperatura corporal, la localització de la inflamació, i comprovant si hi ha erupcions cutànies. Això no obstant, quan aquests procediments senzills no són prou clars, com sol passar quan els processos infecciosos no són gaire característics, hom sol·licita diverses proves diagnòstiques complementàries amb la finalitat d’establir la localització de la infecció, valorar les alteracions i les lesions orgàniques que aquesta ha provocat o bé obtenir-ne la diagnosi etiològica, o sigui, la identificació de l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn.