La immunització activa, o vaccinació, consisteix en la inoculació de microorganismes atenuats, afeblits o morts, o de fraccions derivades d’ells, que es comporten com a antígens, és a dir que, després d’haver estat introduïts en l’organisme, hi indueixen l’elaboració de cèl·lules defensives, d’anticossos específics que immunitzen o protegeixen el subjecte davant les infeccions provocades per aquells gèrmens.

El mecanisme protector que desencadenen els vaccins en l’organisme és similar al que hi desperten les infeccions, ja que en ambdós casos el sistema defensiu capta la presència d’un determinat antigen i, en conseqüència, respon elaborant anticossos específics.

La principal diferència entre la infecció de l’organisme per part dels gèrmens i l’administració de vaccins és que, en el primer cas, els gèrmens conserven la virulència que els és pròpia, mentre que, en el cas de la vaccinació, s’inoculen microorganismes atenuats, d’escassa virulència, o bé microorganismes morts, o només fraccions d’ells, com per exemple polisacàrids o proteïnes pertanyents a la seva estructura, la virulència dels quals és nul·la.