El cicle vital dels virus comprèn esquemàticament dues fases: una fase extracel·lular, en què el microorganisme roman pràcticament inalterable i conserva la propietat d’infectar o penetrar en una cèl·lula viva, i una fase intracel·lular, en què el virus penetra a l’interior d’una cèl·lula viva i experimenta una sèrie de modificacions que li permeten de desenvolupar-se i reproduir-se. Quan els nous virus ja han madurat, poden sortir de la cèl·lula i iniciar novament el cicle vital que els correspon.

El virus madur, en la manera com es troba en la seva fase extracel·lular o després d’haver madurat a l’interior d’una cèl·lula, s’anomena virió. El virió consta d’un nucli viral, una càpsida, i, eventualment, també de l’embolcall extern. El terme virus, més ambigu, és aplicat a les partícules víriques en qualsevol fase del seu cicle vital.

Durant la fase extracel·lular, els virions es poden considerar gairebé partícules inertes, ja que desenvolupen un metabolisme molt escàs o nul. Tanmateix, però, conserven la capacitat de penetrar o infectar una cèl·lula viva.