La rinorrea constitueix una manifestació molt habitual dels trastorns de la part més alta de les vies respiratòries, és a dir, les fosses nasals, els sins para-nasals i la rinofaringe. Consisteix en la producció abundant de secreció nasal que es pot exterioritzar pels orificis nasals i origina la rinorrea anterior, o bé passar cap a la faringe i ésser empassada, i aleshores és anomenada rinorrea posterior.

L’eliminació de secreció nasal pels orificis del nas obliga a mocar-se constantment i pot causar irritacions en el vestíbul nasal i el llavi superior, especialment en els infants que no saben eixugar-se bé les secrecions. A més, és habitual que les secrecions s’acumulin a les fosses nasals i les obstrueixin.

La rinorrea posterior és percebuda per la persona que n’és afectada com una sensació d’ocupació del coll, evident sobretot en empassar-se alguna cosa. En els infants petits, la deglució de secrecions abundants pot dificultar l’alimentació, i fins i tot provocar vòmits. També és freqüent que causi tos, especialment de nit.