Els sins paranasals no són estrictament part de les vies aèries, tot i que se’ls considera conjuntament, perquè es tracta d’unes cavitats situades a l’interior dels ossos que envolten les fosses nasals, s’hi troben en comunicació i, també, són recoberts de mucosa respiratòria. Hi ha quatre sins a cada banda, amb la mateixa denominació que la de l’os al costat del qual es troben.

El si maxil·lar és una cavitat de l’os maxil·lar que té forma de piràmide truncada. És el més gran dels sins i té una capacitat d’uns 15 ml. La paret superior correspon al sòl de l’òrbita ocular; la inferior es troba en contacte amb l’arcada dentària; i la base de la piràmide correspon a la paret externa de les fosses nasals, amb les quals comunica a través dels meats inferior i mitjà. Abans de la segona dentició, és a dir, abans de set anys d’edat, és una cavitat molt reduïda, perquè en aquesta zona de l’os maxil·lar s’allotgen els gèrmens dentaris de la segona dentició.