OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Navegació pel sumari

Catalunya romànica

Vascularització i innervació de les fosses nasals i els sins paranasals

Les fosses nasals i els sins paranasals reben la irrigació sanguínia a través de diverses ramificacions de les artèries caròtide externa i caròtide interna, entre les quals s’estableixen nombroses connexions. El sostre de la fossa nasal i el si frontal són irrigats per les artèries etmoïdals anterior i posterior, branques de l’artèria oftàlmica, alhora ramificació de la caròtide interna. La irrigació de la paret lateral i de la part inferior de l’envà nasal prové, sobretot, de l’artèria esfeno-palatina, branca de l’artèria maxil·lar interna, procedent de la caròtide externa. A la part anterior de l’envà hi ha una àrea, denominada zona de Kiesselbach o àrea de Little, irrigada per múltiples vasos sanguinis, constituïts per terminacions de diverses artèries interconnectades.

VOLS VEURE TOT L’ARTICLE?

Dona't d'alta a Enciclopèdia.cat mitjançant l’enllaç https://www.enciclopedia.cat/donat-dalta

i podràs consultar gratis tots els continguts de +enciclopèdia

Llegir més...