Totes les espècies de bacteris tenen una sèrie d’estructures o d’elements obligats, entre els quals s’inclou el nucli o nucli bacterià; el citoplasma o substància que envolta el nucli; la membrana cito-plasmàtica que envolta i delimita el citoplasma i la paret cel·lular.

El nucli bacterià es compon fonamentalment d’una gran molècula d’ADN, per bé que també conté diverses molècules d’ARN i proteïnes. La característica més destacada del nucli bacterià és que, a diferència del nucli de les cèl·lules eucariotes, no és delimitat per una membrana nuclear.

La molècula d’ADN bacterià nuclear és un filament molt allargat i prim, de fins un mil·límetre de llarg, que es troba enrotllat sobre si mateix tot formant un cabdell. Com en les cèl·lules eucariotes, la molècula d’ADN nuclear es compon de dues cadenes de nucleòtids, que es disposen paral·lelament tot formant una estructura helicoidal. En l’ADN cel·lular s’emmagatzema la informació genètica del bacteri, és a dir, la que regeix el metabolisme cel·lular i el mecanisme reproductiu dels bacteris, i que es transmet a les cèl·lules filles.