La síndrome febril es presenta clàssicament tot alternant dues fases: una d’inicial, en què augmenta la temperatura corporal i que sol ésser precedida per esgarrifances i s’acompanya de pal·lidesa cutània i sensació de fred; i una segona fase, en què baixa la temperatura corporal, que s’acompanya de sudació, envermelliment de la pell i les mucoses i sensació de calor. En general, els increments més importants de temperatura corporal solen coincidir amb els moments en què la temperatura del cos és de per si més elevada, és a dir, entre les 6 de la tarda i les 10 de la nit. En ambdues fases és habitual que es presentin mal de cap, dolors articulars i musculars, sensació de coïssor als ulls i malestar general. D’altra banda, quan la febre és elevada i persistent, és comú que es manifesti un herpes labial, lesió infecciosa que adopta la forma de petites vesícules, ocasionada per un virus que habitualment es troba en estat latent i que s’activa, per exemple, per un increment de la temperatura corporal, sobretot si és produït per processos infecciosos deguts a gèrmens com ara pneumococs o meningococs.