És anomenat síndrome febril un conjunt de manifestacions caracteritzades per hipertèrmia o febre, és a dir un augment anormal de la temperatura corporal, que se sol acompanyar d’altres símptomes i signes com ara malestar general, augment de la freqüència cardíaca, envermelliment cutani, mal de cap, dolor i debilitat muscular, i dolors articulars. Aquestes manifestacions, que en general es presenten en forma de brots de més o menys durada, solen anar precedides d’esgarrifances i pal·lidesa de la pell i, en arribar al punt màxim, s’acompanyen de sudació.

La temperatura corporal és el resultat de l’equilibri entre l’escalfor que genera l’organisme i la que desprèn cap a l’exterior. L’organisme genera escalfor bàsicament per l’activitat metabòlica i muscular que desenvolupa. L’escalfor es difon des de l’organisme cap a l’entorn, fonamentalment per conducció o contacte directe amb medis més freds —inclòs l’aire—, i per l’evaporació d’aigua de les superfícies corporals, com s’esdevé amb la sudació i l’aire exhalat.