L’aparell respiratori és responsable de la fonació i l’articulació de la veu, és a dir de la formació de sons de diverses qualitats —com la intensitat, el to i el timbre—, que poden ordenar-se entre ells de forma útil per establir una comunicació entre les persones. La capacitat de formar sons és deguda al fet que l’aparell respiratori disposa d’una sèrie d’estructures que poden moure’s i canviar de forma, amb la qual cosa originen corrents d’aire més o menys intensos i modifiquen el flux de l’aire per l’interior dels conductes, i d’altres que actuen com a caixa de ressonància.

En primer lloc, poden formar-se corrents d’aire més o menys intensos, mitjançant la regulació de la ventilació afavorida pels músculs respiratoris. És, doncs, possible d’inspirar més o menys intensament, emmagatzemar l’aire als pulmons i després expirar-lo segons convingui a la intensitat i la durada del so desitjat. D’aquesta manera s’aconsegueix un corrent d’aire que va des dels pulmons cap a l’exterior. Pel que fa a la fonació, la intensitat del so depèn de la intensitat del corrent d’aire originat als pulmons, que actuen com una manxa.