L’aparell respiratori disposa d’una sèrie de mecanismes de defensa que en redueixen la vulnerabilitat davant els agents externs. Són uns mecanismes indispensables, ja que dins l’aparell respiratori diàriament penetra una gran quantitat d’aire que pot servir de vehicle de diversos agents nocius: microorganismes, partícules o gasos que podrien causar alteracions en els mateixos teixits de l’aparell respiratori. A més, als pulmons s’estableix una comunicació amb el medi extern, representat per l’aire, i el medi intern, representat per la sang; consegüentment, els agents nocius que poguessin envair l’aparell respiratori podrien, també, propagar-se a la resta de l’organisme a través de la circulació sanguínia.