L’aire necessari perquè es realitzi l’intercanvi de gasos amb la sang a l’interior dels pulmons, hi accedeix a través de les vies repiratòries. Això no obstant, els òrgans que formen les vies aèries no constitueixen simples conductes, ni actuen només com una canal inerta, sinó que tenen una participació activa en l’intercanvi de gasos, ja que disposen de mecanismes que regulen el flux de l’aire i en modifiquen les característiques. Aquests mecanismes són molt importants perquè l’aire arribi als pulmons en la quantitat necessària, cada moment, i, sobretot, perquè les condicions físiques de l’aire, com ara la humitat o la temperatura, siguin les més adequades per a l’intercanvi de gasos als pulmons.

El primer òrgan per on l’aire passa en entrar a l’organisme és el nas. També hi pot entrar per la boca —i sortir-ne—, si per alguna causa queda obstruït l’accés pel nas; però la boca no constitueix pròpiament una via respiratòria, ja que no té la funció reguladora pròpia de les fosses nasals. En circumstàncies normals, per les fosses nasals passen uns 6 l d’aire per minut, per bé que, en.condicions de màxima ventilació, es pot arribar als 50-70 l/min.