OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Navegació pel sumari

Anuaris de l’Enciclopèdia

Política. Àfrica 2019

Magrib

Protestes pacífiques a Alger en contra del president Abdelaziz Bouteflika / Crèdit: Institute for Security Studies

L’any 2019 va ser un any políticament intens al Magrib. Com a reacció a l’anunci que el president d'Algèria Abdelaziz Bouteflika es presentaria a un cinquè mandat, al febrer van començar les protestes. Cada divendres, de manera persistent i pacífica, els carrers s’omplien de manifestants per a exigir canvis. Primer demanaven que Bouteflika renunciés al cinquè mandat, i ho van aconseguir. En canvi, no van poder aturar les eleccions presidencials del 12 de desembre, que veien com una forma de perpetuar el règim. Malgrat les crides al boicot, amb menys d’un 40% de participació, el candidat oficialista Abdelmadjid Tebboune va ser escollit sense necessitar una segona volta.

A Tunísia, l’únic cas de consolidació democràtica després de la Primavera Àrab, el 2019 també va ser any d’eleccions, les més rellevants de les quals van ser les presidencials, en part per les circumstàncies –el nonagenari president Béji Caïd Essebsi va morir al juliol i les eleccions es van avançar–, però també pel resultat, perquè el nou president, Kaïs Saïed, és un professor de dret que no estava integrat en cap partit polític. Saïed va fer una campanya poc ortodoxa i va ser capaç de mobilitzar el vot d’uns joves insatisfets per la situació política i econòmica del país.

A Mauritània, també hi va haver eleccions presidencials el juny del 2019. El fins aleshores president, Mohamed Ould Abdel Aziz, va anunciar que no es presentava a la reelecció i, per tant, va ser la primera transferència de poder pacífica des de la independència. No obstant això, l’oposició no va reconèixer la victòria de l’exministre de Defensa Mohamed Ould El-Ghazouani i va denunciar una tupinada electoral.

Les dinàmiques polítiques a Líbia van estar marcades per l’enduriment del conflicte civil iniciat l’any 2014. Pocs dies abans de començar la conferència de les Nacions Unides per a discutir com avançar en la resolució del conflicte, el general Khalifa Hàftar, que té el suport de bona part de les milícies de l’est del país, però també amb el suport d’Egipte, els Emirats Àrabs Units i França, va llançar el 4 d’abril una ofensiva cap a Trípoli. No va aconseguir la victòria ràpida que esperava, i Turquia i Qatar van respondre-hi intensificant el suport cap als seus aliats.

El Marroc va ser notícia per les sentències contra veus crítiques com la periodista Hajar Raissouni o el raper Gnawi, per les mostres de malestar social expressades als camps de futbol i per la intensificació dels fluxos migratoris amb destinació a Espanya, que es van aturar després de la visita de Felip VI a mitjan febrer.

El Front Polisario va celebrar el 15è congrés al desembre a Tifariti i el principal debat va girar entorn de si cal tornar a prendre les armes davant l’incompliment del pla de les Nacions Unides de celebrar un referèndum d’autodeterminació.

Autor: Eduard Soler

Àfrica Occidental

Les eleccions legislatives celebrades a l’abril a Benín van estar marcades per la baixa participació (27%), ja que només s'hi van poder presentar dues formacions properes al president Patrice Talon, la Unió Progressista, que va obtenir 47 escons, i el Bloc Republicà, 36. D’altra banda, en una decisió contestada per l’oposició, a l'agost el Parlament va aprovar un nou codi electoral que endureix els requisits per a presentar-se a les consultes.

A Burkina Faso, els atacs de grups gihadistes van augmentar a diverses zones del país. El més mortífer es va produir al desembre, amb la mort de 35 persones a Arbinda. Uns quants dies abans, un grup va atacar una església protestant a Hantoukoura, prop de la frontera amb el Níger. Finalment, els generals Gilbert Diendéré i Djibrill Bassolé van ser condemnats a vint i deu anys de presó, respectivament, acusats de participar en un intent de cop d’estat el 2015.

En una trobada amb el president francès Emmanuel Macron a Abidjan, al desembre, el cap d’estat de Costa d’Ivori, Alassane Ouattara, va anunciar una reforma del franc CFA, que utilitzen els vuit països de la Unió Econòmica i Monetària de l’Àfrica Occidental (UEMOA). Se'n canviarà el nom, que passarà a dir-se eco, i es reduirà el pes del Tresor francès, tot i que es mantindrà la paritat amb l’euro.

L’oposició de Gàmbia va sortir al carrer al desembre per demanar al president Adama Barrow que respectés el compromís de mantenir-se en el càrrec només tres anys, i no els cinc que li permet la Constitució. Havia arribat a la presidència el gener del 2017 en derrotar, de manera sorprenent, Yahya Jammeh, que no va acceptar la seva derrota fins que va ser amenaçat militarment per la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental (ECOWAS).

Conakry, la capital de Guinea, va viure periòdiques protestes contra la gestió del president Alpha Condé i la seva intenció de reformar la Constitució per presentar-se a un tercer mandat.

En la segona volta de les eleccions legislatives de Guinea Bissau, es van enfrontar el 29 de desembre, Domingos Simões Pereira, màxim dirigent del PAIGC, que va obtenir el 40% dels vots en la primera volta, i Umaro Sissoco Embaló, candidat del Moviment per l’Alternativa Democràtica (Madem), que va aconseguir el 28%. Amb la consulta, supervisada per la Comunitat d’Estats de l’Àfrica Occidental (ECOWAS), s’hauria de posar fi a la crisi institucional causada per l’enfrontament entre el president José Mario Vaz i Simões Pereira.

A Libèria, les crítiques contra la gestió del president George Weah van anar en augment, alhora que els funcionaris van fer vaga per reclamar el pagament dels salaris endarrerits i l’oposició va denunciar la paràlisi econòmica i la corrupció. 

Les operacions militars, amb el suport del dispositiu francès Barkhane, van continuar al nord i centre de Mali contra posicions dels gihadistes. Els atacs contra casernes militars i de forces de les Nacions Unides (MINUSMA) van ser freqüents. També hi va haver enfrontaments entre peuls i dogons. En resposta a les protestes, el president Ibrahim Boubacar Keita va formar un nou Govern, al maig, amb ministres de l’oposició, encapçalat per Boubou Cissé. 

Pel que fa a Níger, l’oposició va rebutjar el nou codi electoral, aprovat al gener. Malgrat una ofensiva de l’exèrcit, que va causar desenes de morts d’islamistes, Boko Haram, un grup creat a Nigèria, va continuar perpetrant atacs prop de la frontera nigeriana, mentre que, a l’oest del país, les accions van ser dutes a terme per gihadistes procedents de Mali.

A Nigèria, el president Muhammadu Buhari va ser reelegit en obtenir el 55% dels vots en les eleccions celebrades al febrer. En la consulta per elegir la Cambra de Representants i el Senat, el Congrés de Tots els Progressistes (APC), la formació de Buhari, va obtenir-ne la majoria, per davant del Partit Democràtic del Poble (PDP). Al nord-est del país va continuar l’ofensiva militar contra els islamistes de Boko Haram, que van fer periòdiques incursions i atacs de caràcter terrorista contra casernes, esglésies i edificis governamentals.

Macky Sall, aspirant de l’Aliança per la República (APR), va ser reelegit per a un nou mandat de cinc anys com a president del Senegal, en obtenir el 58% dels vots. D'altra banda, el ministeri de Finances de Sierra Leone va acusar, a l’abril, l’anterior administració, del president Ernest Bai Koroma, d’haver desviat 1.036 milions de fons públics entre el 2015 i el 2018, una xifra que triplica el pressupost de sanitat del país.

El Parlament de Togo va aprovar al maig una reforma de la Constitució que permetrà al president Faure Gnassingbé presentar-se a les eleccions previstes per als anys 2020 i 2025 i que garanteix la immunitat dels ex-caps d’Estat. Amb els canvis, la Constitució estableix dos mandats presidencials de cinc anys, una restricció que no s’aplicarà amb efectes retroactius, ja que Gnassingbé és president des del febrer del 2005, en succeir el seu pare mort, Gnassingbé Eyadéma.

Àfrica Central

La Comissió Electoral Nacional Independent (CENI) va declarar, al principi de gener, Félix Tshisekedi vencedor en les eleccions presidencials de la República Democràtica del Congo, celebrades el 30 de desembre de 2018. Tshisekedi va obtenir el 38,6% dels vots mentre que Martin Fayulu va aconseguir-ne el 34,8% i Emmanuel Ramazani Shadary, candidat de Joseph Kabila, el 23,8%. En les legislatives, el Front Comú pel Congo, del president Kabila, va obtenir 341 escons de l’Assemblea Nacional; la coalició Lamuka, de Fayulu, 113, i l’aliança pel canvi, de Tshisekedi, 47. Kabila, en el poder des del 2001, serà senador, per haver estat cap d’Estat.

En una decisió per apaivagar les dues regions anglòfones, el Parlament del Camerun va concedir-los, al desembre, un estatut especial, que permetrà que puguin desenvolupar les polítiques públiques d’educació i justícia, i posarà fi a un conflicte que ha causat almenys 3.000 morts.

Els enfrontaments van continuar a la República Centreafricana malgrat un nou acord de pau, signat a Khartum al febrer, sota els auspicis de les Nacions Unides. El president Faustin-Archange Touadéra va designar un nou primer ministre, Firmin Ngrebada, i va nomenar consellers militars especials tres caps de les rebel·lions, en una mesura criticada per l’església i la societat civil. Rússia, cada vegada més influent al país amb assessors i ajuda militar, va lliurar un carregament d’armes a l'agost.

Malgrat les crítiques d’Amnistia Internacional i Oxfam, el Fons Monetari Internacional (FMI) va concedir a Guinea Equatorial un préstec de 280 milions de dòlars per “reduir les desigualtats i lluitar contra la corrupció”.

Amb el suport de l’aviació francesa, l’exèrcit del Txad va aturar al febrer una ofensiva de la Unió de Forces de Resistència (UFR), molt activa a la regió del Tibesti. A l'oest del país, es van registrar incursions de Boko Haram, i a les províncies de Sila i Ouaddaï els enfrontaments intercomunitaris van obligar a decretar l’estat d’urgència, per part del president Idriss Déby Itno.

Àfrica Oriental

El primer ministre etíop, Abiy Ahmed, va rebre a Oslo el premi Nobel de la pau per la reconciliació del seu país amb Eritrea / Crèdit: The Federal Democratic Republic of Ethiopia’s Office of the Prime Minister

El primer ministre Abiy Ahmed va rebre a Oslo el premi Nobel de la pau per la reconciliació amb Eritrea, estat amb el qual Etiòpia havia lliurat una guerra (1998-2000), per alliberar els presos polítics i per prometre eleccions lliures. Tanmateix, van continuar les protestes a la regió d'Amhara, on van matar el president de l’Estat regional, al juny. A una altra regió federal, la de Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sud, el poble sidama va aprovar al novembre, amb el 98% dels vots a favor, formar una regió, que seria la desena del país.

En les eleccions legislatives, celebrades al novembre, l’Aliança de Maurici, del primer ministre Pravind Jugnauth, va obtenir la majoria, amb 38 escons dels 62 que hi ha al Parlament. En el cas de Chagos, el Tribunal Internacional de Justícia va dictaminar al febrer que el Regne Unit havia separat “il·legalment” l’arxipèlag de Maurici abans de la independència, el 1968.

A Madagascar, en les eleccions legislatives celebrades al maig, la formació Nosaltres, juntament amb Andry Rajoelina (Isika Rehetra Miaraka amin’i Andry Rajoelina) va aconseguir la majoria en obtenir 84 dels 151 escons de l’Assemblea Nacional. La formació Tiako I Madagasikara (TIME) (Estimo Madagascar), de l’expresident Marc Ravalomanana, en va aconseguir 16.

El president Umar al-Baixir va ser destituït a l’abril per les Forces Armades del Sudan i condemnat a 2 anys de presó per corrupció al desembre. Baixir, que havia arribat al poder el 1989, va ser substituït per un consell militar provisional, que va negociar amb una delegació dels participants a les protestes, la formació d’un consell sobirà, encapçalat pel general Abd al-Fattah al-Burhan. En el càrrec de primer ministre va ser designat l’economista Abd Al·lah Hamduk.

A Kenya, en el combat contra la corrupció, una de les prioritats del president Uhuru Kenyatta, el governador de Nairobi, Mike Sonko, va ser detingut al desembre per haver rebut suborns per un valor de 3,1 milions d’euros.

Djibouti va viure dues jornades de protestes, al final d’octubre, per la detenció d’un jove, Kako Houmed i per denunciar que les forces de seguretat detenien, sense motiu, joves, destacats pel seu activisme, i polítics opositors.

En unes eleccions anticipades a Comores, celebrades al març, el president Azali Assoumani va ser reelegit en el càrrec en obtenir el 60% dels vots. En la consulta, no hi van poder participar els principals dirigents opositors, ja que les seves candidatures van ser rebutjades pel Tribunal Suprem.

A Ruanda es va commemorar el 25è aniversari del genocidi comès contra els tutsis, en el qual van morir 850.000 persones el 1994. La tensió amb Uganda va anar en augment, amb acusacions mútues de desestabilització interna entre els presidents ruandès, Paul Kagame, i ugandès, Yoweri Museveni. L’opositora Victoire Ingabire va denunciar la mort violenta de dos dels seus col·laboradors. 

Els islamistes de Shebab van continuar les accions terroristes, de vegades amb cotxes bomba, contra edificis públics, hotels i casernes militars de Mogadiscio i Kismayo (Somàlia), que van causar desenes de morts. Tot i això, Nacions Unides va decidir reduir en mil persones la força de pacificació de la Unió Africana (AMISOM), que té 19.000 efectius.

En una consulta boicotejada pels partits opositors, Chama Cha Mapinduzi (CCM), el partit del president John Magufuli, va obtenir la quasi totalitat dels escons en les eleccions locals celebrades a Tanzània al novembre. La principal formació opositora, Chadema, va denunciar persecucions contra els seus dirigents.

Àfrica Austral

El president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, va ser reelegit en el càrrec en obtenir, la seva formació, la majoria absoluta en les eleccions legislatives celebrades al maig. El Congrès Nacional Africà (CNA) va aconseguir 230 escons dels 400 de l’Assemblea Nacional mentre que l’Aliança Democràtica (AD) en va assolir 84. Lluitadors per la Llibertat Econòmica (EFF) es va consolidar com a tercera força amb 44 parlamentaris. Castigat pels electors a causa dels escàndols de corrupció i l’atur, que va arribar al 25%, el CNA va perdre 19 escons respecte de les eleccions del 2014.

Hage Geingob va ser reelegit president de Namíbia en obtenir el 56% dels vots en les eleccions celebrades al novembre. El seu partit, SWAPO, va aconseguir 63 escons, 14 menys que en l’anterior consulta, del 2014. En canvi, el Moviment Popular Democràtic (PDM) va pujar fins a 16 parlamentaris, 11 més que cinc anys abans.

El Partit Democràtic de Botswana (BDP), en el poder des de la independència del Regne Unit, el 1966, va mantenir la majoria parlamentària en obtenir 38 escons en les eleccions celebrades a l’octubre. La Coalició per un Canvi Democràtic en va aconseguir 15.

Peter Mutharika va ser reelegit president de Malawi en obtenir el 38,5% dels vots en les eleccions celebrades al maig. L’opositor Lazarus Chakwera, del Partit del Congrés de Malawi (MCP), va aconseguir el 35,4%. En les legislatives, la formació de Mutharika, el Partit Demòcrata Progressista (DPP), va renovar la majoria, amb 62 escons, set més que l'MCP.

A Moçambic, el president Filipe Nyusi, candidat del partit FRELIMO, va ser reelegit en el càrrec en obtenir el 73% dels vots en les eleccions celebrades a l’octubre. Ossufo Momade, aspirant de la formació RENAMO, que va aconseguir el 22% dels vots, va denunciar frau en contra seva. En les legislatives, FRELIMO va renovar la majoria absoluta amb 184 escons mentre que Renamo se'n va quedar 60. Dos mesos abans de la consulta, Nyusi i Momade van signar un acord que posava fi a la insurrecció de RENAMO, que es comprometia a desmobilitzar-se. A la província de Cabo Delgado van continuar els atacs de grups que reclamaven pertànyer a l’Estat Islàmic d’Iraq i el Llevant (ISIL).

L’expresident de Zimbàbue Robert Mugabe va morir en un hospital de Singapur al setembre a 95 anys d’edat. Va ser l’home fort de Zimbàbue des de la independència, l’any 1980, fins al 2017. Mugabe va dimitir de la presidència, obligat pels militars, al novembre del 2017, i va ser substituït per Emmerson Mnangagwa. Fou fundador de la Unió Nacional Africana de Zimbàbue (ZANU), que va combatre el Govern racista de l’aleshores Rhodèsia.

El Tribunal Constitucional de Zàmbia al novembre va rebutjar, per 6 vots a favor i 1 en contra, que es parés la tramitació de l’anomenada “Bill 10”, que ampliarà els poders del president Edgar Lungu i reformarà el sistema electoral. En el Parlament, el partit de Lungu, el Front Patriòtic, gaudeix d’una majoria de dos terços per aprovar la llei.

Autor: Antoni Castel

Llegir més...