OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Navegació pel sumari

Anuaris de l’Enciclopèdia

Projecció exterior de la cultura catalana 2019

Rosalía, juntament amb J Balvin, va rebre el premi MTV al millor videoclip de música llatina i a la millor coreografia per la cançó Con altura / Crèdit: MTV
 

Rosalía, Rosalía i Rosalía. Si el 2018 podia haver-hi algun dubte sobre quina va ser la nau capitana de la cultura catalana a l’exterior, l’any 2019 va dissipar totes les possibles incerteses: Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía, es va consolidar com la catalana més universal del moment de manera incontestable. Al març va publicar el megaèxit Con altura, un homenatge al reggaeton que es va convertir en el segon videoclip més reproduït del 2019 a YouTube, amb gairebé 1.200 milions de visualitzacions. Durant l’abril i el maig va anar de gira pels EUA i el Canadà i va omplir a tot arreu on actuava, i al juliol va llançar el tema Milionària, una rumba catalana i en català que en acabar l’any tenia més de 26 milions de reproduccions. A l’agost va ser guardonada amb dos premis MTV, al millor videoclip de música llatina i a la millor coreografia per la cançó Con altura, i al novembre, els Grammy llatins li van tornar a reconèixer la vàlua, entronitzant-la amb cinc guardons. Durant tot l’any, mitjans de gran abast com la CNN, BillboardElle o The New York Times li van dedicar especials.

Encara en l’àmbit de la cultura de massa, TV3 va aconseguir que la seva producció Les de l’hoquei es pogués veure a la plataforma de streaming global Netflix des del mes de setembre, sota el títol The Hockey Girls, amb una bona recepció inicial de la crítica especialitzada. La sèrie, doncs, té tots els números de seguir els passos d’altres èxits com Merlí o Polseres vermelles, produccions culturals que s’han difós arreu del món tant en les seves versions traduïdes a l’anglès i castellà com en la versió original en català.

Una prova d’aquest impacte global va tenir lloc en la 45a edició de la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires (Argentina), en la qual Barcelona va ser la ciutat convidada d’honor, i en què l’obra que hi va triomfar precisament va ser Cuando fuimos los peripatéticos. La novela de Merlí, del guionista Héctor Lozano. A la fira, que va tenir lloc entre els mesos d’abril i de maig, s’hi van desplaçar una seixantena d’autors i il·lustradors, així com unes 40 editorials. L’Institut Ramon Llull (IRL) i l’Ajuntament de Barcelona van dur a terme més de 120 activitats culturals en l’estand oficial “Barcelona Ciudad Literaria”, pel qual es calcula que hi van passar uns 10.000 assistents. L’artista plàstica i escriptora Paula Bonet va ser l’autora més venuda, i la cantant Silvia Pérez Cruz va ser la protagonista de la Nit de la Fira organitzada per Barcelona com a ciutat convidada, amb la musicació de poemes de Maria-Mercè Marçal, Anna Maria Moix o Feliu Formosa. Una altra obra originària en català i traduïda al castellà va aconseguir un impacte notable: Jo soc aquell que va matar Franco, del nord-català Joan-Lluís Lluís, així com l’obra de Mercè Rodoreda.

En l’àmbit literari castellà, el poeta català Joan Margarit va ser reconegut al novembre amb el premi Cervantes 2019, el guardó més ben dotat en aquesta llengua. I, en l’àmbit literari anglès, The New York Times va escollir El perquè de tot plegat, de Quim Monzó, com una de les quatre millors ficcions traduïdes a l’anglès durant el 2019, amb el títol de Why why why i traducció a càrrec de Peter Bush.

I és que la literatura catalana gaudeix d’una salut sostinguda en el temps. L’IRL va subvencionar durant el 2019 un total de 111 traduccions a altres llengües, una xifra notablement superior a la dels últims anys: el 2018 n’havien sigut 87; el 2017, 79; 68 el 2016; 87 el 2015; 77 el 2014; 81 el 2013; 97 el 2012; 93 el 2011, i 105 el 2010.

A banda de les traduccions subvencionades per l’IRL, el nombre global d’obres catalanes traduïdes acostuma a superar cada any el centenar. Durant el 2019, van constar a l'IRL un total de 120 obres traduïdes al català, entre les quals n’hi va haver de tan emblemàtiques com El quadern gris de Josep Pla al xinès, les Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders al polonès, La Bíblia valenciana de Rafael Tasis al grec, Les possessions de Llucia Ramis a l’alemany, La filla estrangera de Najat El Hachmi a l’hebreu o Les veus del Pamano de Jaume Cabré al suec, entre d’altres.

Aquest volum de traduccions es deu en part a la intensa presència del llibre català en multitud de fires. Barcelona, de fet, també va ser al novembre la ciutat convidada de la Milano Book City, amb la presència d’autors com Pau Vidal, Marina Garcés, Tina Vallès, Eduardo Mendoza, Ildefonso Falcones o Josep Pedrals. L’IRL també va visibilitzar la literatura catalana a la Fira del Llibre de Londres, al març, i a la Fira Internacional del Llibre de Pequín, a l’agost. Així mateix, a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) va continuar aprofitant l’impuls rebut el 2017 quan Catalunya i les Illes Balears hi van ser com a convidades d’honor, i el 2019 van participar-hi més de setanta editorials, il·lustradors i agents literaris catalans.

Japó com a objectiu

Casualment, o no, el 2019 hi va haver un país en el qual la projecció de la cultura catalana va tenir una incidència especial: el Japó. Aquest va ser el país que va escollir el FC Barcelona per jugar-hi la pretemporada, al juliol, i durant la gira hi va haver diversos moments en què l’afecció local va donar mostres d’un ampli coneixement de la realitat cultural i lingüística catalana. A més, el club i l’Agència Catalana de Turisme van aprofitar l’esdeveniment per a promocionar el país com a destinació turística.

L’esdeveniment futbolístic va coincidir en el temps amb el fet que, des de l’abril, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), conjuntament amb el Museu d'Art de Nagasaki, havia traslladat al país asiàtic fins a cent trenta obres d'artistes com Picasso, Miró, Gaudí, Rusiñol, Casas, Dalí o Puig i Cadafalch per exposar-les conjuntament sota el títol “Barcelona. La ciutat dels miracles artístics. L'essència de l'art modern català des del Modernisme fins a les avantguardes”, una exposició que es va mostrar en cinc museus i galeries d’art japoneses i que tenia previst d’allargar-se fins el febrer del 2020.

També al juliol, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va fer una gira al país del sol naixent. I, aprofitant la coincidència Barça-MNAC-OBC, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga, va desplaçar-s’hi en visita oficial i va assegurar que “la internacionalització de la nostra cultura té un dels punts forts en el Japó”, alhora que va anunciar la voluntat d’ampliar les traduccions, tant d’autors catalans al japonès com d’autors japonesos al català, així com la de millorar les xifres d’ensenyament del català a les universitats asiàtiques.

Fora del circuit oficial, els valencians Zoo també van estar de gira per territori nipó durant el mateix juliol.

Cinema

Allunyat de la cultura de massa, per bé que tot un referent en el món del cinema d’art i assaig, Albert Serra va tornar a brillar el 2019 amb la seva darrera obra, Liberté, que va aconseguir el Premi Especial del Jurat de Canes, al maig. Al desembre, en la 32a edició dels European Film Awards que es va celebrar a Berlín (Alemanya), el director Salvador Simó va guanyar el guardó al millor film d’animació europeu per Buñuel en el laberint de les tortugues.

Al gener, el director Emili Manzano va presentar al Centre Pompidou de París el documental El dia de la sípia, una crònica d’un dia a París amb l'escriptor Enrique Vila-Matas i l’artista Miquel Barceló. Aquell mateix mes, el Festival de Cinema de Rotterdam va programar set produccions catalanes per donar visibilitat a la indústria cinematogràfica de casa nostra, un fet que també va ocórrer al Sundance Film Festival de Utah (EUA), amb tres obres en tres seccions oficials. Al juliol, el Festival Internacional de Cine de Guanajuato (Mèxic) va programar quatre obres catalanes, i al novembre, el BFI London Film Festival en va programar sis. Paral·lelament, una gran retrospectiva sobre les obres de Pere Portabella va arrencar al novembre a Londres i Cambridge.

Pintura i arquitectura

Fet i fet, cada any hi ha alguna gran exposició de Dalí, Miró o Picasso en algun punt del planeta. El 2019, els Museus Reals de Belles Arts de Bèlgica van homenatjar Dalí i René Magritte en una exposició que traçava els punts en comú que van tenir aquestes dues icones del surrealisme. A Niça, Miró va protagonitzar una exposició per la qual van passar uns 50.000 visitants. Així mateix, Jaume Plensa va exposar a Moscou i Sant Petersburg (Rússia), París, Ciutat de Mèxic i Hamburg (Alemanya); l’artista Bea Sarrias va pintar un mural de grans dimensions a la nova seu de l’OTAN a Brussel·les (Bèlgica), al març, i l’artista Dora García va presentar la publicació I always tell the truth al Bonniers Konsthall, el museu d’art contemporani més important de Suècia.

Quant a l’arquitectura, l’IRL va presentar als Eventi Colateralli de la 58a edició de la Biennal d'Art de Venècia (Itàlia) l'exposició "Catalonia in Venice - To lose your head (Idols)", comissariada per Pedro Azara, entre els mesos de maig i de novembre. Alhora, el català David Armengol va ser el comissari del pavelló d’Uruguai.

Teatre i música

Tant les companyies d’arts escèniques com multitud de formacions musicals cada cop tenen més clar que el seu mercat natural és tot el món. A tall d’exemple, la companyia de circ Alta Gama va fer gira per França, Bèlgica, Alemanya, Polònia, etc.; la companyia teatral Farrés Brothers va fer temporada al Tianqiao Performing Arts Center de Pequín (Xina) entre febrer i març; La Fura dels Baus va actuar a Portugal, Alemanya i Itàlia; La Companyia del Príncep Totilau va actuar al festival International Arts Carnival de Hong Kong, al juliol; Holoqué va actuar al juliol a Suècia, Dinamarca i Luxemburg; Tràfec Teatre va anar de gira per multitud de països europeus durant tot l’any, com també ho va fer la companyia de circ Eia. Al seu torn, Els Amics de les Arts van fer gira per França, el Regne Unit, Andorra i el Benelux a l’abril; el Quartet Casals va actuar a Alemanya, els Països Baixos i Corea del Sud, entre altres països; l’Escolania de Montserrat va anar de gira per Alemanya, entre el maig i el juny; l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca va actuar a Tunísia al juliol; Roger Mas va actuar al Quebec al setembre; i Els Pets van fer una minigira per la Gran Bretanya i Irlanda al novembre. Així doncs, les formacions catalanes d’arts escèniques i musicals veuen amb naturalitat traspassar les fronteres culturals pròpies per buscar nous públics. Tot plegat, incitat en part per l’acompanyament institucional que els creadors reben de part de les institucions públiques. Així, al gener, disset companyies van participar en la Internationale Kulturbörse de Freiburg (Alemanya). També al gener, sis companyies de Catalunya i de les Illes Balears van participar en el festival francès Reims Scènes d’Europe, a Reims (França), mentre que el segell de l’ICEC Catalan Arts-Music va participar en les fires d'Eurosonic i Classical: Next (Països Baixos), Kulturbörse de Freiburg i Jazzahead! (Alemanya), Focus Wales (Gal·les), Midem i MaMA (França) i Womex (Finlàndia).

Cultura popular

Ja fa anys que els Castellers de Vilafranca també han decidit que l’espectacularitat de les torres humanes pot ser d’interès global. Així, a l’octubre es van desplaçar a la costa oest dels EUA, on van participar en la cerimònia inaugural d’un partit amistós de l'NBA entre els Golden State Warriors i els Minnesota Timberwolves. A més, van actuar a la seu de Google i a la Universitat de Stanford.

L’associació Adifolk, al seu torn, va organitzar el 32è Aplec Internacional a Copenhaguen (Dinamarca).

 

Autor: Bernat Ferrer i Frigola

Llegir més...