Arqueologia 2019

Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degoteig difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer. A més, el 2019 l’arqueologia catalana es va beneficiar d’un reviscolament de l’activitat arqueològica. Es van registrar 1.024 intervencions −quasi el doble de les de l’any 2013−, una xifra no gaire allunyada del rècord de 1.262 assolit el 2008.

Prehistòria

A Catalunya, la campanya al poblat de la Draga va treure a la llum, dins la part submergida del jaciment, objectes de les edats del bronze i del ferro, fases no tan conegudes com la neolítica. Una altra de les notícies de l’any va ser el gravat trobat a l’Hort de la Boquera (Margalef de Montsant, Priorat), que mostra una cacera d’aus, d’ara fa 12.500 anys; a Europa, només hi ha tres representacions semblants. Finalment, cal destacar també la campanya al Roc de les Orenetes (Queralbs, Ripollès), on es va excavar un ossari amb un miler de restes humanes i artefactes prehistòrics d’ara fa 3.000 anys. A la resta de l’Estat espanyol, les notícies més sorprenents van provenir de La Fregeneda (Salamanca), on es va trobar un nou enclavament d’art paleolític a l’aire lliure amb 600 gravats de diverses èpoques; i d’Alhaja Prieta (Álora, Màlaga), on es van evidenciar les petjades més antigues deixades per un Australopithecus a Europa (ara fa uns sis milions d’anys).

En l’àmbit internacional, cal destacar la datació atribuïda als darrers exemplars d’Homo erectus, extingits a Indonèsia ara fa 110.000 anys, i la troballa, també a Indonèsia, de les pintures narratives més antigues del món (d'ara fa 43.900 anys), unes escenes de cacera procedents de la cova de Leang Bulu’ Sipong que invaliden la teoria de l’origen europeu de les manifestacions artístiques prehistòriques. Altres descobriments interessants van ser la Venus paleolítica d’uns 23.000 anys trobada a Renancourt (Amiens, França), un jaciment neolític de caçadors nòmades; i els utensilis apareguts a Cooper’s Ferry (Idaho, Estats Units) que avancen fins al 14000 aC l’arribada de l’ésser humà a Amèrica i mostren una ruta d’arribada des de l’illa de Hokkaido (Japó) a través d’Alaska.

Pel que fa a les restes d’època neolítica i de l’edat dels metalls, les troballes més interessants van ser els onze cranis, amb evidències d’allargament intencionat, trobats a Houtaomuga (Xina), que proporcionen la cronologia més antiga per a aquesta pràctica (10000 aC); el mausoleu hipogeu de Saint-Memmie (França), del 3500 aC, on es van enterrar més de cinquanta individus amb collarets, penjolls i eines de sílex; i el temple d’11.300 anys d’antiguitat, excavat a Dargeçit (Turquia), amb una superfície de 80 m² i decorat amb esteles votives sense decoració.

Arqueologia del Pròxim Orient, bíblica i protohistòrica

Les excavacions als grans centres de la cultura mesopotàmica i egípcia van continuar desvelant aspectes molt interessants de la vida al tercer i segon mil·lenni aC. Pel que fa a Mesopotàmia, la notícia més destacada va ser l’aparició al Kurdistan iraquià de dues ciutats fins ara desconegudes: Kunara, d’època accàdia (segle XXII aC), i Kemane, amb un palau dels segles XV-XIV aC corresponent a la molt ignota civilització mitanniana. En la perifèria del món mesopotàmic, cal destacar la gran muralla (segle V dC) excavada a Gorgan (Iran), una de les més llargues del món (més de 200 km), que estava dotada d’un fossat amb aigua i defensava la frontera septentrional de l’imperi Persa Sassànida.

Pel que fa a Egipte, la notícia més notable va ser la troballa d’uns 20 sarcòfags de fusta policromada de gran qualitat d’alts funcionaris de les dinasties XVIII, XXV i XXVI (II-I mil·lennis aC). Altres descobriments dignes d’esment els va proporcionar l’equip del projecte Djehuty (CSIC) a la zona sud-oriental de la necròpoli de Dhirà Abú al-Najà (Luxor), on van aparèixer tombes i artefactes de les dinasties XI-XIII (II mil·lenni aC). Finalment, caldria esmentar l’aparició, a Luxor, d’una tomba hipogea aristocràtica, de 450 m², amb divuit portes d’entrada i decorada amb pintures funeràries (1.500 aC).

Amb referència a l’arqueologia de Terra Santa, el fet més rellevant va ser el descobriment a En Essur (Israel) d’una ciutat cananea (650.000 m²), de les més antigues del Pròxim Orient (3000 aC), amb 6.000 habitants dedicats a l’agricultura i al comerç.

Pel que fa a les troballes d’època protohistòrica, a partir de les anàlisis d’ADN de deu esquelets d’Ascaló (Israel), es va determinar que els filisteus no eren originaris del Pròxim Orient, com es pensava fins ara, sinó que van arribar-hi des del sud d’Europa. Amb referència al món ibèric, cal ressenyar el descobriment, al Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà), d’un pont per a creuar el fossat davant la porta d’entrada i d’un barri extramurs, amb un enterrament perinatal sota el paviment d’una de les cases. A més, cal destacar també la tomba d’un príncep iber, enterrat a Alarcos (Ciudad Real) amb vint-i-quatre dels seus guerrers (segle III aC), dos dels quals eren dones; i la construcció ibera de Garcinarro (Conca), la més gran fins al moment (70 m²) i probablement corresponent a un temple, integrada per tres estances de 3 m d’altura amb fornícules a les parets per a les imatges divines. Pel que fa a la cultura tartèssia, a la necròpoli del Cabezo de La Joya (Huelva) van aparèixer catorze noves tombes amb plats i bols rituals (segles VIII-VI aC); i a Belalcázar (Còrdova) es va trobar una interessant estela de guerrer del 900 aC.

Arqueologia clàssica i paleocristiana

El 2019 l’arqueologia clàssica catalana va proporcionar les troballes més interessants a Blanes, on als Padrets es van localitzar els primers vestigis de la ciutat romana de Blandae; i a Badalona, on van aparèixer un tram intacte de la Via Augusta romana (segle I aC), de 40 m de llargària i 5,5 m d’amplada, la part dedicada a la producció de vi d’una vil·la romana sota el solar de la fàbrica tèxtil La Estrella (segles I aC-I dC), i una llàntia d’oli amb la forma d’un gladiador, del tipus reciari (segle II dC). Altrament, també cal destacar els treballs per a comprendre millor les construccions i els nivells de la façana portuària de la neàpolis grega d’Empúries (segle VI aC); el desvelament d’un nou sector de 15 m de l’aqüeducte de Tàrraco (segle I dC) als Pallaresos (Tarragonès), que era el més llarg de Catalunya (50 km); i la descoberta del sector productiu d’una nova vil·la romana (segles I-VII) al Mas dels Frares (Constantí, Tarragonès).

Amb relació a l’arqueologia romana peninsular, un estudi de la Universitat de Santiago de Compostel·la, amb l’ajut de fotografia de satèl·lit, va aclarir el sistema de defensa del nord peninsular en identificar vint campaments romans dispersos entre Galícia i Astúries. Altrament, a Écija, va aparèixer un bust d’Adrià jove (segle II dC), un prototipus del qual només es coneixen altres quatre exemples; a La Corta (Cadis) es va excavar un molí d’aigua romà que accionava tres moles per a la molta de cereal i va estar en ús fins al segle XVIII; i al centre de Granada es va exhumar un sarcòfag de 2 m de llarg i uns 350 kg, fet de plom (segles II-III), un material que rarament es conserva. Finalment, cal esmentar la singular troballa a Àvila de quatre cavalls sacrificats ritualment a l’època visigoda i enterrats vora la muralla (segles V-VI); i la reinterpretació de les restes arqueològiques de Los Hitos (Orgaz, Toledo) com un complex reial de la monarquia visigoda (segle VII), organitzat entorn d’una església en posició central i una aula palatina, i dotat d’una muralla de 2,5 m de gruix.

En el pla internacional, es van produir troballes interessants en el camp de l’arqueologia clàssica, com és el cas de la tomba d’una arquera armènia (segles IX-VIII aC), morta al camp de batalla, que dona versemblança al mite de les amazones; l’estàtua triomfal (de 3 m) de l’emperador Trajà (segle II dC) a Laodicea (Turquia); i la fortalesa Berenice, a la mar Roja (Egipte), on els Ptolemeu egipcis entrenaven els seus elefants de guerra (segle III aC).

No obstant això, és a Itàlia on van tenir lloc les troballes més importants. A Roma, les notícies més notables van ser la troballa d’una farmàcia (segle III dC) sota la basílica de Maxenci, que s’ha posat en relació amb l’activitat professional del metge Galè; i la d’una nova sala de la Domus Àurea de Neró amb belles pintures que representaven esfinxs, centaures i guerrers. A Pompeia, va aparèixer l’únic fresc al món que mostra les ferides d’un dels gladiadors en la fase final del combat.

Pel que fa a l’arqueologia paleocristiana, la troballa més interessant es va produir a Granátula de Calatrava (Ciudad Real), on el fet de trobar la lauda musiva del diaca Aureli Vicenç (segle VI) va permetre situar aquí, de manera definitiva, la seu del bisbat d’Oretum. En l'àmbit internacional, l’exhumació, a Beta Samati (Etiòpia), de l’església cristiana més antiga de l’Àfrica subsahariana va confirmar la conversió al cristianisme del regne d’Axum a inicis del segle IV.

Arqueologia de l’Amèrica precolombina

El 2019 la notícia més interessant va ser la troballa a Ndachjian-Tehuacán (Puebla, Mèxic) del primer temple (segles XI-XIII) que es pot identificar com a dedicat a Xipe Tótec, el déu de l’escorxament dels sacrificats, format per un parell d’altars per als sacrificis i dos grans cranis tallats en pedra volcànica. D’altra banda, també va desvetllar un gran interès el descobriment, a la tomba d’un guerrer maia sepultat dins la selva de Belize ara fa mil anys, de dos cranis trofeu que aquest soldat hauria exhibit en vida penjant del coll com a símbol de les seves victòries. Cal destacar, també, la identificació d’una fossa amb les restes de 132 infants (entre 6 i 14 anys) i de 262 llames a Pampa La Cruz (Huanchaco, Perú), corresponents a un sacrifici ritual de la cultura precolombina chimú; sorprenentment, alguns dels sacrificats pertanyien a l’elit.

Arqueologia medieval i postmedieval

L’arqueologia medieval als Països Catalans va documentar al castell de Besora (Osona) un calze gòtic de plata dins una de les tombes del segle XIV. Igualment sorprenent va ser el descobriment, entorn del castell gòtic de Montsoriu (la Selva), d’un fossat perimetral i d’una fortificació secundària que devia ocupar tot el turó. A més, les primeres excavacions a la necròpoli de Romanyà de la Selva (Baix Empordà) van evidenciar-ne un ús continuat des del segle IX; a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà), es van trobar desenes de petròglifs que mostren cavallers i soldats armats, en una roca a 1.300 m d’altura (segles XI-XIV); i al Raval de Barcelona, al carrer Nou de la Rambla, es va localitzar un túnel d’una línia de metro que l’any 1931 es va deixar inacabada.

A la resta de la península, la notícia més rellevant va ser la identificació de dues mesquites del segle VIII. La primera, erigida a 13 km de Bobastro (Màlaga) per Abderraman III amb una capacitat per a 700 assistents, ha conservat els seus murs fins als 6 m d’altura perquè foren integrats dins les parets d’una masoveria del segle XVI; l’altra va ser identificada sota les ruïnes de Recópolis (Zorita de los Canes, Guadalajara), ciutat construïda pel rei visigot Leovigild per al seu fill Recared (c. 578). A més, els treballs de remodelació de la plaça d’Espanya (Madrid) van deixar a la vista parts del palau de Godoy, controvertit ministre de Carles IV, excepcionalment ben conservats.

En l'àmbit internacional, a Unisław (a l’oest de Polònia) es va descobrir una gran fortalesa de l’orde dels cavallers teutònics, de fusta i terra, emprada durant la campanya d’evangelització de la Prússia pagana; i, a un nivell més anecdòtic, l’aeroport de Ciampino (Roma) es va tancar durant unes hores en descobrir-se artefactes explosius de la Segona Guerra Mundial en un dels hangars en remodelació.

Arqueologia submarina

Una de les notícies més sorprenents de l’any va ser la troballa d’abundants restes submergides (sobretot, esperons de naus i ceràmica) que cal relacionar amb la victòria naval romana a les illes Àgates (241 aC), darrer conflicte de la primera guerra Púnica; tots els indicis apunten al fet que els cartaginesos van acudir a la batalla amb naus capturades als romans en els conflictes precedents. Cal destacar també la descoberta accidental d’onze sabres del primer terç del segle XIX, en molt bon estat de conservació, a Es Caló de Sant Agustí (Formentera), procedents, segurament, d’un vaixell enfonsat no gaire lluny que es buscarà en futures campanyes. Per acabar, cal esmentar la identificació, a les costes de Cefalònia (Grècia), gràcies a l’ajut del sonar, d’un dels vaixells grecoromans més grans mai documentat que transportava 6.000 àmfores de vi del segle I dC, un volum de càrrega excepcional per a l’època.

Numismàtica, epigrafia i papirologia

La troballa numismàtica més interessant va ser la moneda trobada a Osorno (Palència), que, segons l’equip d’arqueòlegs, podria haver perdut ara fa dos mil anys un soldat gal que va participar a la campanya d’August al nord peninsular (segle I aC).

En l’àmbit epigràfic, va destacar el descobriment de l’arxiu complet de la ciutat mesopotàmica de Marad (Tall as-Sadum, Iraq), amb centenars de tauletes cuneïformes del II mil·lenni aC, de temàtica molt diversa; algunes amb el revestiment d’argila que els feia de sobre. De gran interès és, també, la troballa a Plovdiv (Bulgària) d’una gran llosa de marbre dedicada a Dionís que conté la inscripció del nom dels 45 membres del seu col·legi sacerdotal (segle III), que al segle V fou reutilitzada en el paviment de la catedral paleocristiana. A l’últim, cal destacar els avenços que l’arqueòleg Brent Davis va aconseguir en el desxiframent de l’escriptura antiga de Creta, el lineal A, suport d’una llengua totalment indígena que encara no s’ha pogut traduir integralment, car no mostra cap paral·lel amb la resta de llengües antigues (II mil·lenni aC).

Pel que fa a la papirologia, va resultar molt reveladora la descoberta, a Egipte, d’una carta de l’any 230 dC amb informacions interessants sobre la vida quotidiana dels primers cristians egipcis que no es troben en cap altra font del període.

Autor: Carles Buenacasa Pérez