Astronàutica 2019

El 2019 es va celebrar el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna. El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong i Edwin Buzz Aldrin hi aterraven, al Mar de la Tranquil·litat, mentre Michael Collins els esperava a bord del mòdul orbital de l’Apollo 11. L’estada va durar unes 21 hores, durant les quals es van recollir 20 kg de rocs, es van fer fotografies i es van prendre mesures diverses. Al cap d’aquest temps, una part del mòdul d’aterratge de l’Eagle (el mòdul lunar) va tornar cap a la nau mare i d’allà cap a la Terra. Tal com va dir Armstrong: “Això és un petit pas per a un home, un salt gegantí per a la humanitat.”

L’interès per la Lluna mai no ha desaparegut, al llarg d’aquests anys, i s’hi han anat enviant missions robotitzades. Un exemple és la sonda Lunar Reconnaissance Orbiter nord-americana, que va arribar al satèl·lit l’any 2009 i encara és activa i proporciona dades importants sobre la cartografia i les propietats de la superfície de la Lluna i els afectes de la radiació còsmica. Un altre exemple és ARTEMIS, una missió nord-americana pensada inicialment per a estudiar la interacció de la Terra amb el vent solar (missió THEMIS) i que l’any 2011, una vegada acabat l’estudi, va ser enviada a la Lluna per a analitzar els mateixos efectes. Encara és activa.

Cinquanta anys més tard, l’interès per la Lluna s’ha revifat i, aprofitant l’aniversari, diversos estats (els Estats Units, la Xina, l’Índia i Israel) hi van enviar noves missions, amb èxits diversos, amb l’objectiu final d’establir-hi una base permanent. Aquesta moderna edició de la cursa espacial va començar quan, a principis del 2000, la Xina va decidir enviar un astronauta a la Lluna. Així, l’any 2010 hi va enviar la sonda Chang’e 2, la qual, una vegada completada la missió, va ser reenviada al punt de Lagrange 2 per a estudiar les relacions Sol-Terra-Lluna, mentre que el 2013 hi va enviar la sonda Chang’e 3, equipada amb un mòdul orbital que encara dona informació, un mòdul d’aterratge i un tot terreny (Yutu 1) per a explorar l’entorn. Per la seva banda, els Estats Units han expressat la intenció d’enviar astronautes a la Lluna el 2024 com a pas previ per a enviar una missió tripulada a Mart (projecte Artemis). Finalment, l’Agència Espacial Europea (ESA) va decidir, en la reunió del seu consell ministerial del mes de novembre, de participar conjuntament amb la NASA en la construcció de la Gateway, una estació situada en una òrbita molt el·líptica (periastre 3.000 km, apoastre 70.000 km) al voltant de la Lluna.

Satèl·lits científics

Les notícies de l’any 2019 van estar dominades pel nostre satèl·lit. La sonda Chang’e 4 va aterrar el 3 de gener al cràter Von Kármán, un volcà de tipus hawaià situat a la cara oculta de la Lluna. A banda del mòdul d’aterratge, la sonda transportava un tot terreny, Yutu 2, equipat per a estudiar el sòl basàltic. El 22 de febrer, Israel va llançar la Beresheet, però es va estavellar contra el sòl lunar. Es tractava d’una missió de caràcter privat finançada a través del programa Google Lunar X Prize. Tenia com a objectiu fotografiar la superfície i mesurar el camp magnètic local. El 22 de juliol, l’Índia hi va enviar la missió Chandrayaan-2, la qual constava d’un mòdul orbital, un d’aterratge i un tot terreny, però el mòdul d’aterratge es va estavellar i només l’orbital va poder continuar la missió.

D’altra banda, el 13 de juliol, en un projecte conjunt, Rússia i Alemanya van llançar, mitjançant un coet Proton, la missió Spektr-RG amb l’objectiu de buscar amb raigs X indicis de la presència de matèria i energia fosques en galàxies i cúmuls de galàxies. L’ESA, per la seva banda, va llançar, com a càrrega secundària, la missió Cheops, amb l’objectiu de mesurar el radi de planetes fora del sistema solar. La sonda, construïda per Airbus Defense & Space, està liderada per un equip suís, en el qual participa un grup de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC).

Vols tripulats

L’activitat a l’Estació Espacial Internacional (ISS) es va desenvolupar de manera rutinària i es va incrementar el domini de les tècniques necessàries per a passar llargues temporades a l’espai. El 31 de març, la Xina va llançar un satèl·lit de comunicacions per al seu programa de vols tripulats, Tianlian.

Satèl·lits de navegació

Avui dia, els satèl·lits de navegació tenen una importància econòmica i estratègica fonamental, la qual cosa fa que tots els països amb capacitat i voluntat dominant tinguin i mantinguin actualitzat el seu propi sistema. Amb aquest objectiu, els Estats Units va llançar el segon satèl·lit de tercera generació del seu sistema GPS, mentre que Rússia en va llançar un altre de la sèrie GLONASS M. Com de costum, la Xina va tenir el paper més destacat amb el llançament de tres satèl·lits Beidou d’òrbita geosincrònica inclinada (el 20 d’abril, el 24 de juny i el 22 de setembre, respectivament) i un d’òrbita geoestacionària. Per contra, no hi va haver activitat europea.

Satèl·lits de telecomunicacions

Les telecomunicacions són un altre camp amb una activitat madura i econòmicament decisiva que necessita una freqüència de llançaments elevada. Aquests llançaments es poden agrupar en els que tenen com a objectiu: 1) Completar i mantenir els grans sistemes existents (EUTELSAT, IRIDIUM, etc.) i completar els nous, com el llançament de tres Chinasat; 2) La construcció de grans xarxes de banda ampla basades en constel·lacions de petits satèl·lits: llançament de dues formacions de 60 satèl·lits, cadascuna pel sistema SpaceX Starlink de banda ampla, llançament des de la Guaiana de sis satèl·lits d’òrbita baixa per a la xarxa de banda ampla i baixa latència One Web; i 3) El llançament de satèl·lits propis per a garantir el prestigi i el control de les comunicacions de diversos estats (Israel amb AMOS 17, l’Aràbia Saudita amb el Hellas Sat 14/ Saudi Geosat1, i l’Índia amb el GSat 11).

Satèl·lits militars

La tensió militar a escala global s’ha traduït en una activitat espacial més pròpia de la Guerra Freda que no pas de temps de pau, i s’han llançat satèl·lits de comunicacions, espies i tecnològics. A més a més, molts dels satèl·lits d’observació de la Terra són d’un ús dual, amb la qual cosa es fa difícil quantificar tota l’activitat.

Els Estats Units van llançar un satèl·lit espia de la sèrie NROL, tres de comunicacions, un de comunicacions ultrasegures (AEHFS) i un Falcon Heavy STP-2 carregat amb vint-i-quatre satèl·lits militars i científics. La Xina en va llançar cinc d’observació, un de comunicacions i tres Yaogan de vigilància, mentre que Rússia en va llançar cinc d’observació i un de la sèrie Tundra d’alerta ràpida. Finalment, l’Índia en va llançar un altre d’intel·ligència militar.

Observació de la Terra

Una vegada més, l’esforç de la Xina en el camp d’observació de la Terra va ser aclaparador. Va llançar quatre plataformes de la sèrie Jilin 1, dues d'equipades amb càmeres hiperespectrals, dues de la sèrie Beufeng per a mesurar la intensitat dels vents marins, un ICE Pathfinder per a estudiar els gels, dos de la sèrie Tianhui per a elaborar mapes, un Ziyuan 1-2D més cinc Zhuhai 1 comercials, també d’observació, i finalment els Gaofen 7 i 10, també d’observació.

El Canadà, per la seva banda, va posar en òrbita una constel·lació de tres satèl·lits equipats amb radars (Radar Constellation Mission), mentre que l’Índia n’hi va posar un altre, el RISAT 2B.

Rússia va llançar un satèl·lit meteorològic, el Meteor M2-2, i un per a mesurar el camp gravitacional terrestre, Geo-Ik2; mentre que els Estats Units van llançar l’ICON, de la sèrie Explorer, per a estudiar la ionosfera terrestre. Egipte i el Sudan, cadascun, van posar en òrbita una plataforma per a estudiar la Terra, i Itàlia va enlairar PRISMA, dedicat al medi ambient i a qüestions de seguretat.

Activitat espacial a Catalunya

L’activitat a Catalunya va continuar la seva marxa ascendent. El programa CubeCat (UPC-IEEC) es va consolidar, i l’estació de seguiment de l’Observatori Astronòmic del Montsec (Sant Esteve de la Sarga), un observatori de la Generalitat de Catalunya dirigit per l’IEEC, és plenament operativa. Finalment, les converses sinoeuropees per a posar en òrbita la missió eXTP, una missió que té com a objectiu l’estudi de l’emissió de raigs X per part de les estrelles de neutrons i dels forats negres, estan pràcticament tancades i un equip de l’IEEC-CSIC encapçalarà la construcció d’un dels instruments, el monitor de gran camp.

Autor: Jordi Isern i Vilaboy