Medicina 2019
“Ressuscitació” de cervells ex vivo de porc
Un nou sistema, anomenat BrainEx, del qual es van fer ressò mitjans de tot el món el 2019, restaura l’activitat cerebral i fins i tot recupera algunes funcions cel·lulars en el cervell ex vivo de porc diverses hores després de la seva mort. Cap de les funcions cerebrals recuperades no es consideren d’ordre superior, com les implicades en l’activitat cerebral global associada amb la consciència o la percepció. No obstant això, els resultats d’aquest experiment, que es van publicar en la revista Nature, podrien servir per a desenvolupar una tècnica amb la qual es pogués estudiar el cervell intacte. Aquest treball, que té com a primer signant Nenad Sestan, de la Universitat de Yale, postula la capacitat per a restaurar parcialment les activitats cel·lulars del cervell unes poques hores després de la mort.
Una dona sobreviu després de més de sis hores en aturada cardíaca
Audrey Mash, una dona britànica de 34 anys que viu a Barcelona, va “ressuscitar” després d’estar més de sis hores en aturada cardíaca en patir una hipotèrmia a la vall de Núria. Els bombers, que la van rescatar inconscient, en aturada cardíaca i amb una temperatura del cos de tan sols 18 graus, i els metges que la van atendre, creuen que és l’únic cas documentat a l’Estat espanyol i un dels pocs a tot el món. A l’Hospital Vall d’Hebron, de Barcelona, davant la gravetat de la dona, li van aplicar per primera vegada en un cas d’hipotèrmia greu el dispositiu ECMO (acrònim de l’anglès ExtraCorporeal Membrane Oxygenation), que permet suplir la funció cardíaca a través d’un sistema que oxigena la sang fora del cos i la retorna a l’organisme després de controlar la seva temperatura amb un circuit d’aigua. Així, el cor de la dona va tornar a bategar sense que li hagi quedat cap seqüela.
Nobel per descobrir com s’adapten les cèl·lules a la disponibilitat d’oxigen
Els metges William G. Kaelin, Peter J. Ratcliffe i Gregg L. Semenza van ser guardonats amb el premi Nobel de medicina i fisiologia del 2019 per les seves investigacions sobre com les cèl·lules reconeixen i s’adapten a la disponibilitat d’oxigen, un mecanisme essencial per a la supervivència. El treball dels tres premiats se centra en el mecanisme cel·lular que davant d’una condició d’hipòxia indueix un patró d’expressió genètica, que a la llarga implica gens inductors de glòbuls vermells, de formació de vasos i d’augment del metabolisme glucolític, entre altres accions. Aquest procés és clau en l’aparició de malalties molt diverses, des de l’anèmia al càncer. Les descobertes de William G. Kaelin, de l’Institut del Càncer Dana-Farber a la Universitat de Harvard; de Peter J. Ratcliffe, de la Universitat d’Oxford i director d’Investigació Clínica a l’Institut Francis Crick, i de Gregg L. Semenza, director del Programa de Recerca Vascular a la Universitat Johns Hopkins, també van merèixer el 2016 el premi Lasker d’investigació mèdica bàsica.
La Generalitat assumeix els hospitals Sant Joan de Reus i Móra d’Ebre
Hospital de Móra d’Ebre / Crèdit: CatSalut
El Govern català va aprovar, el 23 de desembre, la creació de dues empreses públiques, adscrites a la Generalitat a través del Servei Català de la Salut (CatSalut), per a assumir el govern i la gestió de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, actualment en mans el grup Sagessa, dels quals són titulars l’Ajuntament de Reus i els consells comarcals del Baix Camp, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, el Priorat, la Terra Alta i el Montsià. Aquest grup també gestiona, entre altres centres sanitaris, socials i educatius, l’Hospital de la Santa Creu de Tortosa i l’Hospital Comarcal d’Amposta.
El Parlament aprova per unanimitat la Llei de l’Agència de Salut Pública
El ple del Parlament català va aprovar el 10 juliol, per unanimitat, la llei que recupera l’Agència de Salut Pública de Catalunya com a organisme autònom, després que el 2014 va ser suprimida com a ens i integrada a l’estructura del Departament de Salut de la Generalitat. La nova llei estableix que l’Agència ha d’entrar en funcionament en el termini d’un any i que a la ciutat de Barcelona assumeix les funcions l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Un grup de centres catalans, seleccionats per a oferir teràpies CAR-T
El Ministeri de Sanitat va anunciar aquest any 2019 els noms dels primers centres de referència en l’àmbit estatal que ofereixen les teràpies CAR-T (immunoteràpia), i que sorgeixen dels criteris aprovats en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (integrat pel Ministeri i per les comunitats autònomes). Els centres designats per al tractament de pacients adults amb limfoma difús de cèl·lules grans B (LBDCG) recidivant o refractari o amb leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) de cèl·lules B refractària són els hospitals: Clínic (Barcelona), Gregorio Marañón (Madrid), Vall d’Hebron (Barcelona), La Fe (València), Complex Assistencial Universitari de Salamanca, Virgen del Rocío (Sevilla), Clínic Universitari de València i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). Per a tots dos tractaments (LLA i LBDCG), s’han designat dos centres addicionals que només utilitzaran els medicaments CAR-T en el cas que l’activitat sobrepassi els centres que estan designats: l’ICO Hospital Duran i Reynals (l’Hospitalet de Llobregat) i l’ICO Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona).
D’altra banda, també es van anunciar els centres pediàtrics per al tractament de la leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B refractària a l’SNS: l’Hospital Niño Jesús (Madrid), l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Vall d’Hebron (ambdós a Barcelona).
El procediment de derivació de pacients entre comunitats autònomes, així com el procés de valoració de les sol·licituds, ja està en ple funcionament.
Inversió privada en centres sanitaris de Barcelona
El Grup HM, de capital familiar i amb seu a Madrid, va comprar l’Hospital de Nens de Barcelona a les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül i va anunciar la construcció d’un nou edifici que acollirà l’actual HM Sant Jordi. HM va donar així continuïtat als centres Delfos, Sant Jordi i Nens –aquest darrer, un centre de 130 anys molt apreciat per la població barcelonina– i a les seves plantilles, que subsistien amb dificultat.
A més, el grup Quirónsalud, amb seu a Madrid, va començar la construcció d’un nou hospital a Badalona, en un terreny de 14.000 m2. El futur centre, que està previst que comenci a funcionar el 2021, disposarà de 100 llits i suposarà una inversió inicial de més de 35 milions d’euros. Treballarà en xarxa amb els altres hospitals del grup a Barcelona (Teknon, Dexeus, Quirón, Sagrat Cor, General de Catalunya), així com amb els centres mèdics Quirónsalud DIGEST de Badalona.
Nova marca per a identificar el sistema sanitari català
El Govern de la Generalitat va aprovar la creació de la marca S/Sistema de Salut de Catalunya per identificar visualment, i d’una manera més integral i global, el conjunt del sistema públic de salut de Catalunya. Des del Departament de Salut es va argumentat que “actualment, la percepció visual de sistema es dilueix entre una gran diversitat de marques proveïdores de servei públic. Aquesta realitat dificulta comprendre que hi ha un únic sistema de salut d’accés públic que ofereix servei a 7,5 milions de persones, en el qual treballen 140.000 professionals i que es relaciona diàriament amb la indústria, les institucions i els agents sectorials”. Aquesta marca va acompanyada d’un logotip (/Salut) i d’un símbol (S/).
Nou Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya
L’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP, Generalitat) i l’Institut de Salut Carlos III de Madrid (Govern de l’Estat) van formalitzar la posada en marxa del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya (CMCiB). Situat al campus de salut i investigació de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), a Badalona, és un centre altament tecnificat i multidisciplinari dedicat a la investigació biomèdica i a la formació continuada dels professionals de la salut. El centre consta de 4.500 m2 i té una inversió de 12,5 milions d’euros, aproximadament. Estarà obert a investigadors europeus i de tot el món.
Polèmica per l’emplaçament del nou Hospital Josep Trueta de Girona
Aquest 2019 es va reobrir la forta polèmica sectorial, social i política que envolta la ubicació del futur nou Hospital Josep Trueta de Girona, de l’Institut Català de la Salut. L’Ajuntament de Girona ha ofert un terreny de 45.900 m2 a la zona de Domeny, mentre que el de Salt, un espai de 100.000 m2 al Pla de Salt, al costat del Parc Hospitalari Martí i Julià que acull ja l’Hospital Santa Caterina de Girona. Els caps de servei, caps de secció, caps clínics i coordinadors mèdics dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina van defensar la integració física i funcional dels dos centres en un únic Parc Hospitalari de Girona, que “permetrà una suma de recursos que facilitarà definitivament fer un salt en el camí de la tecnificació i de la subespecialització i, per tant, en la capacitat d‘atraure talent per a millorar la qualitat assistencial”.
Per la seva part, la Comissió de Salut del Parlament, en la sessió del 5 de desembre de 2019, va aprovar una resolució que especifica: “Incloure en els pressupostos del 2020 (de la Generalitat) una partida per a iniciar el projecte de construcció del nou Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona als terrenys de Domeny proposats per l’Ajuntament de Girona”. Tanmateix, va finalitzar l’any sense que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya hagués pres cap decisió sobre l’emplaçament final del futur hospital.
Autor: Carmen Fernández
