Economia 2019

Després d’un inici d’exercici marcat per la desacceleració de l’economia, a la part final de l’any, la sensació i les perspectives van canviar com a conseqüència de la distensió entre l’Administració nord-americana de Donald Trump i la Xina. Tot i arribar a un acord només sobre una part del seu contenciós comercial i deixar per a més endavant qüestions més complexes, el sol fet de reduir-se les tensions va fer augmentar l’optimisme a escala internacional. De fet, a la primavera, Washington va imposar aranzels als productes xinesos i va establir la prohibició de fer negocis amb el gegant tecnològic del país asiàtic, Huawei, però després va anar ajornant aquesta mesura.

En tot cas, la guerra comercial entre les dues potències, un factor d’inestabilitat global, podia accentuar encara més un alentiment econòmic, certificat per totes les institucions privades i públiques internacionals. L’apropament de posicions va generar optimisme als mercats.

La pugna comercial va tenir un altre vessant després que l’Organització Mundial de Comerç (OMC) autoritzés els EUA a imposar aranzels per valor de 7.500 milions d’euros a determinats productes de la Unió Europea (UE), en compensació pels ajuts rebuts pel consorci aeronàutic Airbus. Els països perjudicats van ser els membres d’aquesta empresa aeronàutica: França, el Regne Unit, Alemanya i Espanya. En el cas espanyol, Washington va imposar aranzels del 25% al vi sense gas de baixa graduació, els licors, el formatge fresc, alguns derivats del porc, les olives, l’oli d’oliva, els iogurts, la mantega, les cireres i els préssecs, a més de les escopinyes i les navalles en conserva; i una càrrega del 10% als components d’aviació civil.

En aquest marc, en les seves previsions de la tardor, el Fons Monetari Internacional (FMI) va estimar un creixement global del 3% el 2019, el nivell més baix des dels anys 2008 i 2009, quan va esclatar la crisi econòmica, i retallat respecte a les estimacions de principis d’any, quan ja les van rebaixar. Les previsions van destacar un important alentiment de les economies emergents, de les que estan en via de desenvolupament i de les avançades, mentre que de cara al 2020 es va estimar una recuperació fins a arribar al 3,4%.

Aquest va ser el missatge que va haver que llançar l’ex-directora executiva del Banc Mundial, la búlgara Kristalina Gueorguíeva, que va prendre les regnes de l’FMI en substitució de la francesa Christine Lagarde, convertida des de l’1 de novembre en presidenta del Banc Central Europeu (BCE), rellevant Mario Draghi. La nova directora gerent va superar com a competidors en el càrrec la ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño, així com l’holandès expresident de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem.

Un altre dels elements d’incertesa, el preu del cru, va rebre un nou impuls quan l’Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP) va acordar, al desembre, amb altres productors com ara Rússia i Mèxic, retirar del mercat a partir del 2020 mig milió de barrils diaris. La cotització del cru es va veure afectada per molts altres factors com ara la inestabilitat a l’Orient Mitjà. La mesura es va prendre en un moment en què va sortir a borsa la petroliera estatal de l’Aràbia Saudita, Aramco, que va esdevenir la companyia amb major capitalització al mercat del món, amb una valoració de gairebé 1,7 bilions d’euros.

A l’Estat espanyol, l’exercici va acabar sense un Govern constituït després de dues eleccions generals i amb els pressupostos generals de l’Estat del 2018 prorrogats el 2019. Tot plegat en un any en què Espanya va sortir formalment del control del dèficit després d’una dècada d’estar sotmesa a aquest procediment. Això va suposar lliurar-se de l’estricta supervisió imposada per la Comissió Europea als països que es desvien dels objectius pactats amb la Unió Europea (UE).

A Catalunya, la situació no va ser gaire millor, amb els comptes prorrogats des del 2017. Cap a la part final de l’exercici, Esquerra Republicana (ERC) va arribar a un pacte amb Catalunya en Comú Podem sobre els ingressos en uns possibles pressupostos de la Generalitat per al 2020. A l’acord s’hi van incloure pujades de l’IRPF per a les rendes de més de 90.000 euros anuals i de l’impost de successions, entre altres mesures criticades durament no solament per les patronals Foment del Treball i PIMEC, sinó també per col·lectius professionals d’assessors fiscals, economistes i advocats. Tot plegat després que l’Institut Nacional d’Estadística revisés les dades del 2018 i afirmés que el producte interior brut (PIB) de la Comunitat de Madrid havia superat el de Catalunya, per primer cop des de la recuperació econòmica, en situar-se en 230.794 milions d’euros davant de 228.682 milions. Aquesta situació, que va col·locar Madrid amb el 19,2% del PIB total espanyol i Catalunya amb el 19%, només s’havia produït el 2012 i el 2013, encara en una etapa de crisi econòmica.

El Tribunal Constitucional, per la seva banda, va provocar les ires sindicals després de consagrar a través d’una sentència l’acomiadament per baixes intermitents, encara que siguin justificades. La resolució no va fer més que validar un apartat de l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors, inclòs en la reforma laboral del 2012 i que permet l’acomiadament quan el treballador falta el 20% o més dels dies laborables de manera justificada durant dos mesos. El dictamen, polèmic i amb vots particulars, es va produir a instàncies d’un jutjat de Barcelona.

Al setembre, el Tribunal Suprem va fixar els criteris per a aplicar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que al març va declarar nul·les les clàusules de venciment anticipat dels préstecs hipotecaris. Entre les decisions, es va incloure que els bancs no poden acordar el desnonament si els impagaments no suposen un incompliment greu del contracte. El Suprem es va acollir a la nova Llei hipotecària, que va entrar en vigor al juny i que és més avantatjosa per als afectats que la del 2013. Tot plegat impedeix els desnonaments amb impagaments de menys de 12 mesos (3% del capital o 12 quotes en la primera part del préstec) i el 7% del capital o 15 quotes durant la segona part.

Una de les fallides més grans de l’any la va protagonitzar l’agència de viatges majorista Thomas Cook. Tot i ser una companyia britànica, la caiguda del grup va afectar molt el sector turístic espanyol, en especial les Canàries i les Illes Balears. El deute amb el sector turístic espanyol, encaminat a un nou rècord de visitants, va ascendir a uns 200 milions d’euros. Thomas Cook era l’operador turístic més antic del món i el segon més gran, i fou l’introductor dels paquets de viatges combinats. A més d’operador turístic, el grup treballava com a companyia aèria i tenia nombrosos hotels de la seva propietat. El Govern espanyol va acabar aprovant un programa d’ajuts amb crèdits tous per a pal·liar els efectes de la fallida.  

La companyia aeronàutica dels EUA Boeing va protagonitzar un dels escàndols industrials més importants del 2019 en deixar a terra tots els avions del model 737 MAX, després dels accidents d’un vol de Lion Air, que va caure al mar de Java el mes d'octubre del 2018 i va provocar 189 morts; i un altre, al març del 2019, d’Ethiopian Airlines, amb 157 morts més. L’empresa va haver d’afrontar un veto mundial per part de totes les aerolínies i de les autoritats aeronàutiques. Finalment, després d’admetre falles, l’empresa va decidir aturar la producció del model i el conseller delegat, Dennis Muilenburg, va acabar cessat en el seu càrrec.

Per la seva banda, la Unió Europea va fer descarrilar la fusió entre Siemens i Alstom per a construir un gegant mundial del sector ferroviari que, a més, tenia el suport dels governs implicats, l’alemany i el francès. Les autoritats comunitàries de la Competència van entendre que la integració d’ambdós grups “danyaria la competència en el mercat dels sistemes de senyalització ferroviària i els trens de molt alta velocitat”.

En canvi, en el sector del motor, el grup francès PSA, que engloba les marques Peugeot i Citroën, i Fiat Chrysler (FCA) van anunciar al desembre la seva fusió després de mesos de negociacions i el suport del Govern francès. Amb la integració neix un dels grups més importants del món, el quart fabricant mundial per vendes i el tercer en ingressos, amb unes matriculacions combinades de 8,7 milions d’unitats i una facturació de 170.000 milions d’euros a l’any.

També en el sector de l’automoció, el que fou president i conseller delegat del grup Nissan-Renault, Carlos Ghosn, acusat de corrupció al Japó i en arrest domiciliari en aquell país, es va fugar amb una identitat falsa i es va escapar al Líban, un dels tres països dels quals té la nacionalitat, juntament amb França i el Brasil. El que va ser un totpoderós alt executiu del motor va protagonitzar una fugida de pel·lícula i va arribar a Beirut amb un avió privat.

En el món empresarial espanyol, Iberia, integrada dins del grup IAG, va protagonitzar l’anunci de compra d’Air Europa, filial del grup Globalia, per 1.000 milions d’euros. L’operació, que s’haurà de materialitzar al llarg de la segona meitat del 2020, té previst mantenir la marca Air Europa de manera autònoma dins del grup.

També en el sector turístic, Globalia, propietària d’Air Europa, i Barceló van pactar la fusió de les seves divisions de viatges per tal de crear un gegant del sector a Espanya i competir amb TUI a escala global. Segons l’acord, cadascun dels dos grups tindrà el 50% de la nova companyia, integrada per marques com ara Halcón Viajes, Travelplan i Ávoris.

Al sector bancari espanyol, el Santander va decidir fer-se enrere en la contractació del directiu italià Andrea Orcel per al càrrec de conseller delegat. L’entitat va considerar inassumible haver de fer front a la totalitat del bo en diferit de 52 milions d’euros que s’havia compromès a abonar a UBS quan el directiu va ser captat pel banc espanyol. Tot plegat va desencadenar una pugna legal entre Orcel i el banc presidit per Ana Botín.

El BBVA, per la seva banda, va veure’s implicat a l’anomenat “cas Villarejo” quan va ser imputat pel jutge com a persona jurídica, com el seu anterior president, Francisco González. Anteriorment, González havia deixat els seus càrrecs a l’entitat com a conseqüència del cas de les escoltes protagonitzades per una empresa de l’excomissari de policia José Manuel Villarejo, contractada pel banc.

El magnat rus Mikhaïl Frídman va aconseguir el control de la cadena de supermercats Dia, que estava a punt de fer fallida. Amb una oferta pública d’adquisició d’accions (OPA) a través de la seva societat Letterone, Fridman va passar a ser propietari de més del 69% del capital. L’operació va acabar essent objecte d’una investigació judicial.

En el segment de les telecomunicacions, a més de la reinvenció que va anunciar el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, per tal de transformar la companyia, Abertis va vendre la seva filial de satèl·lits Hispasat a Red Eléctrica de España (REE) per 949 milions d’euros, tal com s’havia acordat prèviament. El grup venedor, controlat per la italiana Atlantia i la constructora ACS, va perdre també la concessió dels trams Tarragona-Alacant, de l’autopista AP-7, i Cadis-Sevilla, de l’AP-4, tal com estava previst, que van quedar lliures de peatges a partir de l’1 de gener de 2020.

Dins del marc de la liberalització del sector ferroviari, RENFE va presentar el seu nou model de tren d’alta velocitat de baix cost, anomenat AVLO, per a competir en la línia de Barcelona a Madrid a partir de l’abril del 2020 amb les noves companyies que oferiran aquest servei. Prèviament, van ser escollits els futurs competidors de l’AVE a partir del 14 de desembre de 2020: el consorci format per Ilsa, societat propietària d’Air Nostrum i Trenitalia, i la francesa SNCF, a través de la seva filial espanyola Rielsfera. Els dos grups, als quals se suma RENFE, podran oferir els seus serveis als corredors de Madrid amb Barcelona, Llevant (València i Alacant) i Sud (Sevilla i Màlaga).

On també es van viure canvis va ser a El Corte Inglés. Després de la pugna dins de la família propietària, Marta Álvarez va esdevenir la presidenta de l’empresa. Álvarez, filla adoptiva d’Isidoro Álvarez, mort el 2014, va rellevar Jesús Nuño de la Rosa, que va tornar a ser un dels dos consellers delegats del grup i que un any abans va substituir en el càrrec Dimas Gimeno, cosí de la nova presidenta, que, juntament amb la seva germana Cristina Álvarez, són les primeres accionistes del grup.

A la Cambra de Comerç de Barcelona es va produir un canvi substancial en les eleccions celebrades al maig. No solament es va introduir el vot electrònic com a prioritari, sinó que es va imposar la candidatura independentista Eines de País, promoguda per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), en la part del ple (40 vocalies d’un total de 60) sotmesa a sufragi universal. Finalment, el cofundador del Cercle Català de Negocis i de l’empresa Petrolis Independents, Joan Canadell, va ser elegit president de la institució. Segons va anunciar, a partir del 2021 el substituirà en el càrrec l’actual vicepresidenta primera, Mònica Roca, membre de la mateixa candidatura.

Pocs mesos després del relleu a la Cambra de Barcelona va morir Miquel Valls, que en va ser president del 2002 fins a les eleccions del maig del 2019. Sota el seu mandat es va consolidar la propietat de la Casa Llotja, en un procés que va començar el 1992 amb la seva inscripció registral per part de l’aleshores president, Antoni Negre, i que va acabar el 2010 amb un dictamen del Tribunal Constitucional. També es van enfortir les finances de la institució després de la desaparició el 2010 del recurs cameral permanent, de caràcter obligatori, que cobraven les cambres.

Es va produir un canvi al Cercle d’Economia, una altra de les institucions econòmiques del país, quan va accedir a la presidència el fundador de Meridia Capital, Javier Faus, que va substituir Juan José Brugera, president de Colonial. Faus va incorporar a l’entitat per a la seva junta directiva nombrosos empresaris i directius, com ara el president de SEAT, Luca de Meo, o la consellera del Banc d’Espanya i professora de l’IESE, Núria Mas, entre d’altres, amb un programa basat a reforçar el rol de Barcelona com a cocapital d’Espanya, juntament amb Madrid.

El Círculo Ecuestre de Barcelona, club privat de l’alta burgesia de la capital catalana, també va renovar la seva cúpula en accedir a la presidència l’advocat Antonio Delgado, en substitució d’Alfons Maristany.

Pel que fa al lobby FemCat, va registrar un canvi en la presidència en passar a ocupar-la Elena Massot, consellera delegada de la immobiliària Vertix, en substitució de Pau Relat, que actualment és el president de Fira de Barcelona.

Després de la seva incorporació com a president de Foment del Treball, Josep Sànchez Llibre va aconseguir la reincorporació a l’entitat de la patronal vallesana CECOT. A més, l’organització patronal va tancar finalment un acord de representativitat que va suposar un repartiment de facto al 50% amb PIMEC, en diverses institucions en les quals estan representats els agents socials. D’aquesta manera es va tancar un contenciós entre ambdues entitats patronals que va durar més d’una dècada. Tot plegat va iniciar una nova etapa en què les dues patronals van organitzar, fins i tot, un acte conjunt per a demanar diàleg i la fi dels aldarulls provocats després de donar-se a conèixer la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés.

Un cop acordada l’ampliació de la Fira de Barcelona per un import de 380 milions d’euros, les diferents institucions que en formen part van aconseguir també un pacte per al finançament de les obres, a través de la societat Fira 2000. L’objectiu és ampliar les instal·lacions de la Fira a Gran Via el 2024 i, en menor mesura, la remodelació de les de Montjuïc de cara al seu centenari, el 2029. A més de l’acord per a demanar els préstecs necessaris, les diferents institucions (Generalitat, ajuntaments de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat, Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona i Cambra de Comerç de Barcelona) van pactar les seves aportacions en funció de la seva participació al capital per al període 2022-26 per tal de tornar els crèdits.

Home Meal Replacement, societat propietària de la cadena de menjars preparats Nostrum, va presentar concurs de creditors. Però no tot van ser males notícies, ja que el Mobile World Congress (MWC) del 2019 a Barcelona va acabar amb un nou rècord de visitants, amb un total de 109.000, i va continuar l’augment d’activitat de les empreses tecnològiques de nova creació (empreses emergents, o start-ups).

De fet, l’empresa comercialitzadora d’energia Holaluz es va estrenar al mercat alternatiu borsari (MAB), al novembre, després de fer una ampliació de capital de 30 milions d’euros. Els plans de la companyia eren desenvolupar un pla de negoci que el 2023 els portés a arribar a un milió de clients i tenir 50.000 instal·lacions fotovoltaiques al mercat.

Per la seva banda, Glovo, dedicada a les entregues a domicili, va esdevenir la segona empresa emergent, després d’eDreams, convertida en empresa unicorn (societat amb un valor superior als 1.000 milions d’euros). Al desembre, la companyia, immersa en diversos litigis per conflictes sobre la naturalesa de la relació laboral dels seus repartidors, coneguts com riders, va tancar una nova ronda de finançament de 150 milions d’euros. Els plets sobre la possible relació laboral dels repartidors que treballen com a autònoms va afectar també altres empreses de la mateixa mena, com ara Deliveroo.

Pel que fa a Nissan, van tornar a sorgir dubtes sobre el futur de la fàbrica de la companyia a la Zona Franca de Barcelona, després de tancar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afectava a 600 treballadors i la manca de perspectives concretes sobre la fabricació de models nous. Aquesta mesura es va sumar a altres anuncis de reduccions de plantilla en grans indústries amb presència a Catalunya, com ara Prysmian, propietària de les fàbriques de General Cable a Montcada i Reixac i Manlleu. En contrast, SEAT, afectada per una aturada de producció per l’incendi sofert en un dels seus proveïdors, va aconseguir encadenar nombrosos rècords de vendes al mercat de vehicles.

En el front judicial, el Tribunal Suprem va avalar la societat mixta Aigües de Barcelona entre el grup Agbar i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), constituïda el 2012. La sala contenciosa administrativa va estimar els recursos presentats contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que entenia que la seva adjudicació sense concurs públic no estava suficientment justificada. La resolució del Suprem va complicar els plans de remunicipalització de l’aigua del govern municipal de Barcelona dels Comuns i l’alcaldessa Ada Colau i de l’actual AMB.

Autor: Agustí Sala