Transports 2019

Automòbil i circulació viària

El 2019 va ser l’any de l’aplicació de la primera fase, iniciada l’1 de desembre de 2018, de les restriccions viàries en l’anomenada zona de baixes emissions (ZBE). La ZBE és una àrea protegida de 95 km² que engloba bona part dels termes municipals de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Adrià de Besòs. En aquesta ZBE, no hi poden circular els vehicles sense el distintiu ambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT) (tot i que no és obligatori portar l’etiqueta al parabrisa) entre les set del matí i les vuit del vespre de dilluns a divendres feiners. L’incompliment de les restriccions suposarà una sanció als vehicles amb multes de fins a 500 euros. L’objectiu fonamental d’aquesta restricció, que afecta 50.000 vehicles, el 20% del parc que circula diàriament per la ZBE, és la lluita contra la contaminació atmosfèrica amb la finalitat de protegir la salut de les persones. Els vehicles professionals i algunes altres excepcions tenen un any de moratòria per a adaptar-se a la normativa des de l’entrada en vigor permanent. Durant la primera fase, que va finalitzar el primer de gener de 2020 amb l’entrada en vigor de les restriccions viàries permanents, les restriccions de circulació es van produir només durant episodis d’alta contaminació en la zona.

Al desembre, la DGT va publicar una instrucció transitòria amb alguns criteris per a aclarir momentàniament l’ús dels vehicles de mobilitat personal (VMP) ‒patinets elèctrics i similars‒ fins que la Unió Europea no en publiqui la normativa definitiva. Un VMP és un vehicle d’una o més rodes, d’una sola plaça, amb motor elèctric i una velocitat màxima d’entre 6 i 25 km/h. Les persones que es traslladin amb aquests vehicles estan obligades a sotmetre’s a les proves d’alcohol i drogues, no poden parlar amb el mòbil a la mà ni poden dur auriculars. Tenen prohibit circular per voreres i zones de vianants i transportar-hi altres persones. A la nit han de portar llum o peces reflectores. Aquestes infraccions es poden castigar amb multes de 200 a 1.000 euros.

Pel que fa a la sinistralitat viària, el 2019 va acabar amb 171 morts en accidents de trànsit a les carreteres catalanes. Aquest nombre de víctimes va representar una reducció de l’11,4% respecte al 2018 i del 30,5% en comparació amb el 2010. De tota manera, hi va haver un augment del 9,3% en el nombre de motoristes que van perdre la vida a la carretera. De fet, del total, un 38,6% de les víctimes van ser de col·lectius vulnerables: 47 motoristes, 9 ciclistes i 10 vianants; 4 motoristes i 7 ciclistes més que el 2018. Per demarcacions, a Barcelona es van registrar 76 morts (29 morts menys que el 2018); a Tarragona, 40 (-6); a Lleida, 28 (-6), i a Girona, 27 (-8). El 56,1% dels morts es van produir en caps de setmana o festius. Pel que fa a tot l’Estat espanyol, l’any 2019 va acabar amb 1.098 morts a les carreteres, 90 menys que l’any anterior (-7,6%), fet que va suposar el millor balanç de la història d’ençà que es van començar a registrar aquestes dades el 1960.

La matriculació de turismes i tot terrenys va tancar l’any amb 1.258.260 unitats venudes, el 4,8% menys que l’any anterior (la primera caiguda després del 2012). La matriculació de vehicles comercials lleugers va créixer lleugerament, el 0,3%, el mateix minso percentatge que els vehicles industrials, autobusos, autocars i microbusos. Des de l’Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones (ANFAC), la patronal del sector, es va estimar que per a l’any 2020 es comptabilitzarien xifres de vendes similars a les del 2019, amb uns primers mesos de l’any més fluixos i un segon semestre més positiu.

Transport ferroviari

La tarda del 19 de febrer, dos trens de les línies R4 i R12 que circulaven per la mateixa via van xocar frontalment a prop de l’antic baixador de Castellgalí, entre Sant Vicenç de Castellet i Manresa (Bages). Hi va morir la conductora d’un dels combois, i hi va haver 6 ferits greus, 15 de menys greus, 37 de lleus, que van ser traslladats a centres hospitalaris pròxims, i 47 persones més van ser ateses en la zona habilitada en el lloc de l’accident pels equips d’emergències. Uns 300 passatgers més van resultar il·lesos.

Una setmana abans d’aquest greu accident a Castellgalí, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va comparèixer a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya per a explicar la situació del servei de Rodalies deu anys després del seu traspàs a la Generalitat. En les seves declaracions va reclamar una relació bilateral entre el seu Departament i el Ministeri de Foment per a la gestió de Rodalies per tal d’establir un nou model de governança i escapar d’una gestió clarament insatisfactòria, i va denunciar que el servei no era fiable, ni modern, i ni solvent. Igualment va informar que els plans d’inversió tampoc no s’han complert, i que dels 4.000 milions promesos en el Pla de Rodalies 2008-15 només se n’ha executat un 14%; i dels 306 milions del Pla d’actuacions prioritàries 2014-16, només hi ha hagut un compliment decebedor del 12,1%.

De fet, en un balanç donat a conèixer al final de novembre, dos de cada tres dies hi va haver una incidència en els trens de RENFE o en les infraestructures d’ADIF. Les línies R1 i R2 van ser les més afectades, amb més de cinquanta incidències. També l’R3 i l’R4 van tenir afectacions gairebé cada setmana. Així, entre l’1 de gener i el 25 de novembre, la xarxa ferroviària catalana de Rodalies i Regionals va sumar un total de 218 incidències. La majoria d’aquestes incidències van afectar una sola línia, però 23 (una mica més del 10%) es van considerar globals, perquè van afectar diverses línies alhora.

Segons les dades del primer semestre de l’any, en un dia laborable, 410.984 clients van utilitzar els serveis que RENFE gestiona a la rodalia de Barcelona. Aquesta xifra va mostrar la recuperació contínua del servei i el van situar en números molt similars als del 2006. En el total de Rodalies de Catalunya es van registrar 449.316 viatgers diaris, amb un augment del 10,1% respecte a l’últim estudi d’aforaments del 2016.

El 5 de setembre, el president de la Generalitat, Quim Torra, va presidir l’acte de commemoració del 40è aniversari de la constitució de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), acompanyat d’altes personalitats polítiques i del món del transport. Al web fgc40.cat es pot consultar tota la informació relacionada amb aquesta efemèride: una cronologia amb els esdeveniments més importants de la història dels FGC, imatges i vídeos històrics i detalls dels actes que s’han dut a terme per a commemorar-la. A més, al març, FGC va presentar l’Agenda 10/30, un full de ruta que estableix els àmbits estratègics d’actuació de la companyia fins l’any 2030. En aquest sentit, destaquen la connexió de la línia del Vallès i la del Llobregat-Anoia amb la unió de les estacions de Plaça d’Espanya i Gràcia de la línia L8, a més de la construcció d’un segon túnel a Collserola, per tal d’unir Barcelona amb el Vallès en menys de mitja hora, el tren-tram del Camp de Tarragona, el servei de llançadora a l’aeroport i el traspàs de Rodalies. El 2018, les línies metropolitanes d’FGC van tenir 87,20 milions de validacions, 64,10 milions la Barcelona-Vallès, 23,10 milions la Llobregat-Anoia i 207.182 validacions la línia Lleida-la Pobla.

A mitjan gener, es va desbloquejar el projecte de connexió de les vies del Trambaix i del Trambesòs per la Diagonal, a Barcelona. Aquest projecte estrella de l’alcaldia barcelonina va tenir els vots favorables de Barcelona en Comú, ERC, PSC, CUP i dels dos regidors no adscrits, tot i que els republicans van exigir garanties de finançament i concreció de dates.

Transport marítim

El tràfic de mercaderies al port de Barcelona en els primers onze mesos de l’any va sumar un total de 62,7 milions de tones, xifra que va suposar un increment del 0,9% respecte al tràfic registrat en el mateix període de l’any anterior. Van destacar els líquids a granel, que van acumular un creixement del 8,2% i es van apropar als 15 milions de tones entre els mesos de gener i novembre. En aquest grup va ser rellevant el creixement dels biocombustibles (+116,5%), que van acumular prop d’1,4 milions de tones; el gasoil (+32,6%) i els olis i greixos (+27,3%). Pel que fa als contenidors, del gener al novembre, es van superar els 3 milions de TEU (capacitat de càrrega d’un contenidor normalitzat de 20 peus o 6,1 m), amb un lleuger descens de l’1,9% respecte al tràfic aconseguit en els onze primers mesos del 2018, caiguda que es deu principalment al descens dels contenidors en trànsit (-2,6%). Per països, la Xina (+4,9%), els Estats Units (+2,5%) i Turquia (+9,3%) van ser els principals orígens i destinacions dels contenidors que es van canalitzar a través del port barceloní. Respecte als automòbils, el moviment registrat a les terminals especialitzades del port de Barcelona entre el mes de gener i el de novembre va ser de 716.661 unitats (-4,4%), una caiguda explicada per la baixada experimentada tant en el trànsit com en les exportacions, tot i que les importacions es van mantenir en els mateixos nivells de l’any 2018. D’altra banda, les mercaderies mogudes en els serveis de transport marítim de curta distància van sumar un total de 29,3 milions de tones, similars a l’any anterior. El tràfic de passatgers va experimentar un comportament positiu, ja que entre els mesos de gener i novembre van passar pel port de Barcelona 4,5 milions de viatgers, la qual cosa va suposar un increment del 3,7%. Els passatgers de ferris van sumar més d’1,4 milions (+3,3%), mentre que els de creuers van superar els 3 milions (+3,8%).

El tràfic marítim en el port de Tarragona en els primers onze mesos de l’any va ser de 30,47 milions de tones, un resultat que va ser un 5,1% superior a les dades acumulades de gener a novembre del 2018. Els líquids a doll van tenir un bon comportament. Així, el cru de petroli va registrar un augment del 6,6%, i va arribar als 9,04 milions de tones acumulades el mes de novembre, que van superar les dades acumulades a novembre del 2017 (8,86 milions de tones), fet que va significar un nou rècord. D’entre els productes petroliers, va destacar la benzina, que amb 1,14 milions de tones acumulades al novembre va multiplicar per 6,5 el tràfic acumulat el novembre de l’any anterior, i va fixar també una nova marca en superar àmpliament les 763.000 tones acumulades del novembre del 2017. Els productes agroalimentaris van mantenir una bona evolució i en termes de dades acumulades al novembre van presentar un increment del 10,1% i es van situar en les 5,2 milions de tones. El tràfic de vehicles va ser de 189.593 unitats d’automòbils de turisme en el període de gener a novembre, un 7,2% més respecte al mateix període de l’any anterior. El port de Tarragona va assolir també un nou rècord de creueristes amb 127.997 passatgers, una xifra superior a les previsions a l’inici de la temporada, que parlaven del pas de 110.000 creueristes. Aquesta xifra va superar en un 30% la de l’any passat i va situar la temporada 2019 com la millor de la història creuerista del port. L’impacte econòmic en el territori també va augmentar el 31,7%. La majoria dels passatgers que van passar pel port tarragoní van ser italians (36.700 persones), espanyols (22.000), francesos (18.000) i britànics (17.000). Els grups d’edat més representats van ser els de 35-44 anys i 45-54 anys. Respecte a la temporada anterior, es va observar un augment de passatgers d’origen francès i del grup d’edat de 35 a 44 anys. La valoració global de la destinació Tarragona-Costa Daurada, per part dels passatgers, va ser del 8,9, que era 3 dècimes superior a la nota assolida la temporada anterior.

D’altra banda, els dos ports creueristes de la Costa Brava, Palamós i Roses (Baix i Alt Empordà, respectivament), van cloure la temporada de creuers amb 56.700 passatgers, un 11% més, 50 escales de creuer i un impacte econòmic de 4,1 milions d’euros, segons un estudi de l’Associació Internacional de Línies de Creuers, que estima que cada passatger que desembarca gasta una mitjana de 62 euros i cada tripulant, 23 euros. A més, s’hi han d’afegir 6 euros per passatger per la despesa vinculada al vaixell en concepte de serveis portuaris. Pel que fa a la procedència dels passatgers, un 80% van ser del Regne Unit, un 8% de l’Amèrica del Nord i un 3% d’Alemanya. Palamós va assolir una nova fita amb 54.208 passatgers i va rebre 45 escales de creuer i la visita de 9 companyies.

A mitjan setembre, el Consell de Govern del Consorci del Port de Mataró va aprovar una proposta i el calendari d’actuacions de millora de la instal·lació fins el 2021, amb una inversió prevista de 5,6 milions d’euros. A més, Ports de la Generalitat va invertir 1,5 milions d’euros en infraestructures, mobilitat i zones de passeig en el ports del Port de la Selva i l’Escala, i va finalitzar les obres de millora del moll pesquer del port de Sant Carles de la Ràpita.

Transport aeri

L’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat va tancar el primer quadrimestre de l’any 2019 amb 15.033.454 passatgers, un 6,1% més que en el mateix període de l’any anterior. Entre el gener i l’abril, l’aeroport barceloní va fer un total de 102.426 operacions, un 4,4% més, i es van transportar 55.578 tones, un 7,1% més que en l’acumulat dels quatre primers mesos de l’any anterior.

Va cloure el 2018 amb 50.172.457 passatgers, un 6,1% més que l’any anterior. El nombre de viatgers de vols internacionals va créixer el 6,2% amb un total de 36.668.175 usuaris, mentre que el passatge domèstic va augmentar el 5,7%, amb 13.436.065 viatgers. Pel que fa a les operacions, el 2018 es van realitzar 335.651 moviments d’aeronaus, un 3,7% més que l’any abans. Els vols domèstics es van incrementar el 3,3%, amb 93.450 aterratges i enlairaments, mentre que els vols internacionals, amb 239.504 operacions, van augmentar el 4,1%. Entre aquests moviments, les operacions comercials van suposar un total de 332.954, un 3,9% més respecte a l’any anterior. Referent a la càrrega, l’any 2018 es van transportar 172.939 tones de mercaderies, un 10,8% més que l’any abans.

L’aeroport de Girona-Costa Brava va tancar l’any 2018 amb 2.019.876 passatgers (+3,8%), 17.870 operacions (+7,2%) i 132.962 tones de mercaderies transportades (+5,9%). L’aeroport de Reus va registrar el 2018 un total de 1.037.576 passatgers (+1,8%), 16.855 moviments (+5,2%), amb 6.767 vols comercials (+3%). L’aeroport de Sabadell va assolir el 2018 la xifra de 4.540 passatgers, un nombre similar al de l’any anterior, i s’hi van realitzar 44.055 operacions, un 6,8% més que durant l’any abans.

El març del 2019, el consell d’administració d’AENA va aprovar l’inici del procés per a la construcció del nou edifici satèl·lit de l’aeroport de Barcelona, que inclou l’ampliació de la plataforma, la reconfiguració de la Terminal 1, l’ampliació dels aparcaments i la modificació del camp de vols. A començament d’octubre, el conseller Damià Calvet va reclamar un canvi en el model de governança en la gestió de l’aeroport de Barcelona.

Al febrer, la constructora Airbus va anunciar que deixaria de construir més unitats del model A380, l’avió de passatgers més gran. El mes d’agost, l’aerolínia Ryanair va anunciar el tancament de la seva base de l’aeroport de Girona, juntament amb la dels aeroports de Tenerife, Las Palmas i Lanzarote, a partir del 8 de gener de 2020. Tanmateix, al principi de desembre la companyia va informar que mantindria la base gironina després de l’acord signat amb els treballadors pel qual aquests passarien de ser treballadors fixos a fixos discontinus, acord pel qual els treballadors hauran d’estar tres mesos a l’any a l’atur.

Al novembre, el grup IAG va comprar Air Europa al grup Globalia, per valor de 1.000 milions d’euros.

Pel que fa a Aeroports de Catalunya, empresa pública que gestiona els aeroports catalans tret dels ja esmentats, que depenen d’AENA, al gener va manifestar que l’aeroport de Lleida-Alguaire s’havia consolidat com un aeroport industrial i de formació. Amb relació als passatgers i usuaris d’aviació general, l’aeroport lleidatà va assolir el 2018 un total de 45.532 viatgers, un nombre que suposa un increment del 49% respecte als 30.406 usuaris de l’any anterior.

Autor: Lluís Cugota