Informàtica 2019

De nou, el 2019 hi va haver pocs canvis en les aparences finals del que suposa l’ús de la informàtica en les empreses i les activitats quotidianes de cadascú. Els sistemes habituals més emprats (sistemes operatius per a ordinadors i per a telèfons intel·ligents, navegadors, gestors de correu i altres eines habituals) van mantenir les tendències anteriors i, simplement, els sistemes fins ara dominants es van consolidar.

Sistemes operatius, navegadors i gestors de correu

Els sistemes operatius per a ordinadors van mantenir les tendències ja marcades en anys anteriors, amb un gran predomini dels Windows de Microsoft. Després del primer semestre del 2019, les posicions de domini del mercat en els sistemes operatius monousuari per a PC van ser: Windows 10 (43,31%), Windows 7 (36,6%), Windows 8.1 (5,2%), Mac OS X 10.14 (4,26%), Windows 8 (2,5%), Windows XP (2,18%), Mac OS X 10.13 (1,51%), Linux (0,98%), Mac OS X 10.12 (0,78%) i altres (2,68%). Com es pot veure, un domini aclaparador dels Windows de Microsoft en les seves diverses versions (és significatiu que encara més d’un 2% van utilitzar Windows XP), mentre que els sistemes per a Mac no van superar el 6 o 7% i els de Linux van representar només un 1%.

Pel que fa als sistemes operatius per a telèfons mòbils intel·ligents (smartphones), també es va mantenir una divisió molt clara entre els dos grans proveïdors: Android de Google, que equipa el 82,6% dels smartphones, i iOS d’Apple, utilitzat per un 14,1% dels smartphones. La resta va ser per a Windows Phone (2%) i un 1% per a altres proveïdors. Windows Phone i Windows 10 Mobile, successor de Windows Phone 8.1, van deixar d’estar mantinguts per Microsoft des del 10 de desembre, tal com l’empresa havia anunciar anteriorment.

Pel que fa als navegadors, les xifres van seguir les tendències anunciades. Chrome de Google va créixer i va passar del 64,15% el 2018 al 70,71% el 2019, mentre que la resta es van mantenir o van caure: Firefox va baixar del 9,89% el 2018 al 9,76% el 2019, Safari d’Apple va créixer del 3,80% al 5,64% i Internet Explorer i Microsoft Edge de Microsoft van passar del 8,62% i el 4,30% al 5,03% i el 4,05%, respectivament. La resta es van mantenir al voltant d’un total del 2%, amb xifres simplement testimonials.

Un dels temes que més ha canviat en els darrers anys és el dels gestors o clients de correu electrònic que permeten llegir, escriure i emmagatzemar els diversos missatges, així com mantenir fitxers d’adreces i altres funcionalitats complementàries. Fins i tot n'hi ha alguns amb els quals es pot treballar fora de línia, fet que era important al començament d’aquesta missatgeria, quan la connexió a la xarxa tenia un cost respectable. Entre els diversos programes de gestió de correu electrònic desenvolupats en els inicis, destaca Thunderbird, el gestor de correu desenvolupat per Mozilla, un dels més simples i fàcil d’utilitzar amb més d’un miler d’aplicacions complementàries disponibles. Tanmateix, de mica en mica, els sistemes gestors de correu dels fabricants i proveïdors d’accés a la xarxa han anat augmentant la seva presència i utilització, i sistemes com Outlook de Microsoft o Gmail de Google dominen avui el mercat de manera abassegadora.

La nova 5G i les seves possibilitats i característiques

Fou Charles E. Wilson, un dels més grans accionistes de General Motors, qui, el 1953, va fer famosa l'expressió: “el que és bo per a la General Motors, és bo per als Estats Units i viceversa”. El 2019 es va produir un nou exemple que confirma aquest punt de vista. El 2 de desembre, Duke Buchan III, ambaixador dels Estats Units a Espanya i Andorra, va publicar a La Vanguardia un article sobre la presumpta amenaça xinesa que afectarà la nova 5G (la cinquena generació de les tecnologies i estàndards de comunicació sense fil). Buchan va defensar en el seu article que el fet que la Xina vagi per davant dels Estats Units en el tema de la 5G serà un perill de ciberseguretat per al país i per a tot el món, perquè el Govern xinès podrà accedir a informacions privades a la vegada que podria controlar sistemes i equips tant personals com d’empreses i fins i tot de governs. I això no seria bo per als Estats Units. Evidentment, per a qui no és ni xinès ni nord-americà, això no sembla pas tan rellevant perquè sabem el mal ús que diverses empreses nord-americanes (Google, Facebook, etc.) ja fan de les nostres dades. I, fins i tot, per a molts resulta lícit pensar que pot haver-hi més seguretat en la nova tecnologia 5G si no està sota el domini dels Estats Units.

Però, què és la 5G?

La 5G és el futur suport de l'anomenada internet de les coses. És una tecnologia de comunicacions que s’ha de convertir en un nou estàndard i que, des del 2019, es presenta com una mena de panacea de cara a un futur cada cop més proper.

L’anomenada 5G és, com s’ha dit, la cinquena generació de les tecnologies i estàndards de comunicació sense fil i, de fet, el tipus d'internet que fan servir els smartphones per a poder connectar-se a qualsevol lloc. No deixa de ser la continuïtat i la millora de l’actual 4G LTE. Bàsicament, la 5G ha de permetre una velocitat de navegació per internet molt més alta que l’actual i, amb això, ha de fer possible que més dispositius s’hi connectin al mateix temps. Això és del tot imprescindible perquè la nova internet de les coses, és a dir, la possibilitat que diversos dispositius de tota mena es connectin a internet i entre si, sigui una realitat.

L’estàndard oficial de la 5G, en proves des del desembre del 2017, ha de permetre velocitats entre deu i vint vegades més altes que les disponibles fins ara. A més de la velocitat, que passa dels 200 Mbps de la 4G o els 1.200 Mbps de la 4G+ fins als 10.000 Mbps de la futura 5G, un element molt important de la nova 5G serà la reducció del que s’anomena latència, és a dir, el conjunt de retards temporals a la xarxa, que determina el temps real que tarda a transmetre’s un paquet de dades. Així, es passarà de latències de 100 milisegons (4G) o 20 milisegons (4G+) fins a latències de tan sols 1 o 2 milisegons (5G).

Llevat d’algunes declaracions anteriors (Qualcomm el 2018) i demostracions com les de Vodafone o Huawei (també el 2018), el cert és que l’any 2019 va marcar l’aparició dels primers smartphones amb 5G (Samsung o Huawei) i, fins i tot, el 9 d’abril es va completar la primera xarxa 5G a l’Uruguai (fruit de la col·laboració entre l’empresa ANTEL i Nokia).

Les TIC i l’ocupació

El 2019 ja feia temps que preocupava, i molt, la possibilitat que la robotització, la utilització de sistemes informàtics i, en general, fer servir tota mena de tecnologia informàtica portés a una disminució de l’ocupació en general. Els experts ja havien convingut feia uns quants anys a dir que sí, que es perdrien un tipus de treballs, molts d’ells manuals, a canvi de l’aparició de nous llocs de treball en el sector de les TIC, abans simplement impensables, i durant molts anys semblava que no hi havia hagut cap mena de comprovació, al marge del sentit comú, que aquesta afirmació fos certa.

El 2019, la consultora IDC (International Data Corporation) va fer públic un estudi sobre les previsions d’ocupació en el sector de les TIC i, per primera vegada en la història, es va xifrar que per a l’any 2020 hi hauria al món uns 55,3 milions de llocs de treball en el sector. El creixement real per al 2019 va ser del 3,9% sobre les dades previstes per al mateix any. Segons totes les estimacions, aquest ritme de creixement es mantindrà com a mínim fins el 2023, que se suposa que arribarà a uns 63 milions de persones a tot el món ocupades en el sector de les TIC.

D’entre els diversos sectors de les TIC, sembla que el relacionat amb la ciberseguretat serà el que creixerà més ràpidament fins el 2023, i que un 75% del total de la gent ocupada en les TIC es dedicarà a tasques relacionades amb el desenvolupament o direcció de diverses apps (aplicacions) i de diversos treballs tècnics i de manteniment. Les tasques que més han de créixer són les de la ciència de dades (un 13,7%), l’enginyeria i desenvolupament de sistemes d'aprenentatge automàtic (machine learning) (13,6%) i l’enginyeria de dades (12,9%). IDC va indicar igualment que aquests nous llocs de treball no es concentren només en empreses purament tecnològiques, sinó que formen part de qualsevol indústria, companyia o organització. I tot perquè s’està produint una creixent digitalització a les empreses, que atorga un paper fonamental a les TIC en aquest procés. Les empreses experimentaran altra vegada –la primera fou en els anys seixanta i setanta amb ocasió de l’arribada dels ordinadors a les grans empreses– la necessitat d’una nova digitalització per a no quedar al marge del nou model econòmic. Craig Simpson, al capdavant del grup de recerca d’IDC sobre el tema, va reconèixer que “la inversió en digitalització és la força impulsora darrere la inversió en les TIC”. La idea general és que es va passant d’un sector TIC centrat a instal·lar i mantenir equips en funcionament i servei, a un nou model, en què el treball TIC exigeix crear noves arquitectures i funcionalitats que permetin explotar al màxim les dades disponibles i fer-les servir en el procés inevitable de transformació de les empreses.

Autor: Miquel Barceló