Alimentació 2019

Brot de listeriosi per consum de carn entatxonada

El passat mes d’agost les autoritats sanitàries de la comunitat autònoma d’Andalusia van notificar un brot de listeriosi, una intoxicació alimentària provocada pel bacteri Listeria monocytogenes i associada al consum de carn entatxonada (en castellà, carne mechada), de la marca La Mechá, comercialitzada gairebé totalment a Andalusia, encara que també s’havia distribuït a Madrid, Extremadura, Castella-la Manxa i les illes Canàries.

Al llarg dels mesos d’agost i setembre, tant el tipus de productes com les marques afectades van anar augmentant, de manera que es va retirar, a més de carn entatxonada, llom, botifarra, paté, xoriço, llardons, etc., de les marques Sabores de Paterna i La Montanera del Sur, així com de marques blanques sense etiquetar correctament, comercialitzades en més comunitats autònomes.

A més de les visites d’inspecció, la suspensió de l’elaboració dels productes, el tancament cautelar de les línies de producció i la retirada dels productes potencialment afectats elaborats en les instal·lacions de les empreses afectades, es va instar les empreses a investigar les causes de la intoxicació i a indicar les mesures de control que adoptarien. Les investigacions encara no havien finalitzat en acabar el 2019, perquè s’havien detectat algunes irregularitats en les empreses productores, com la falta de permisos i inspeccions després de fer reformes a la fàbrica, el fet de comercialitzar aliments que no complien amb els límits màxims permesos de Listeria o no haver fet controls en els equips de producció per a detectar la presència del bacteri.

D’altra banda, la gestió pública de l’alerta alimentària per part de les administracions també va tenir múltiples errors, sobretot relacionats amb el temps de resposta i reacció davant molts dels fets que es van anar succeint en les setmanes de la crisi.

La legislació de la Unió Europea és la que estableix quins són els límits màxims de Listeria permesos en els aliments, i els establiments que elaboren i distribueixen menjar han de tenir un pla de mostreig periòdic per a comprovar que compleixen amb aquests límits, agafant mostres dels equips i les zones de producció i establint correctament quant temps de vida útil té l’aliment per a garantir el compliment dels límits establerts. Les inspeccions, auditories i presa de mostres regulars que fan les comunitats autònomes a les empreses alimentàries i establiments alimentaris, així com als productes alimentaris, garanteix, habitualment, un control periòdic de les possibles contaminacions.

La listeriosi és una infecció greu causada pel bacteri Listeria monocytogenes i que es transmet a través dels aliments contaminats. A diferència d’altres bacteris, la Listeria resisteix el fred, i es pot multiplicar a temperatures d’entre 4 ºC i 6 ºC. En canvi, mor a temperatures de cocció de més de 65 ºC. Habitualment, els aliments més propensos a contaminar-se per Listeria són la llet crua que no s’ha tractat ni bullit, els formatges fets amb llet sense pasteuritzar, els germinats crus, el peix fumat, les fruites i verdures que no s’han netejat i les carns i derivats no cuinats o llescats (embotits envasats).

La listeriosi és una malaltia poc freqüent i acostuma a ser asimptomàtica o bé té uns símptomes gastrointestinals lleus amb febre alta. Els símptomes solen aparèixer dues o tres setmanes després de la infecció, però també es poden produir a partir de les 24 hores de la infecció i fins a 70 dies més tard. En persones amb la immunitat compromesa, com, per exemple, les persones d’edat avançada, els nadons i les dones embarassades, la infecció pot causar quadres greus que poden derivar en meningitis i septicèmia (que poden acabar amb la mort de la persona), avortaments i parts prematurs.

Des de l’any 2015, és una malaltia de declaració obligatòria; per tant, la notificació de casos ha millorat. Segons l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, durant l’any 2017 hi va haver 2.480 casos de listeriosi en humans a la Unió Europea, els quals van causar 227 morts. A Espanya, l’any 2018 es van confirmar 432 casos, dels quals 87 casos van ser a Catalunya. A causa del brot de listeriosi d’Andalusia, fins el 27 de setembre, data de l’informe de tancament de l’alerta sanitària, en aquesta comunitat autònoma es van notificar 216 casos, incloses 3 defuncions. D’aquests casos, 37 van ser en embarassades: en 2 casos l’embaràs va acabar en avortament (abans de la setmana 20 de gestació), en 3 en mort fetal (després de la setmana 20 de gestació) i en 6 casos en part prematur. Arran d’aquest fet, tres comunitats van investigar casos associats al brot; a Catalunya, fins el 18 de setembre, la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya va notificar un total de 21 casos de listeriosi.

Model d’atenció a l’obesitat infantil

A la tardor del 2019 es va iniciar la prova pilot d’un nou model per a prevenir i atendre l’excés de pes infantil a Catalunya. Aquesta problemàtica, que afecta un 35% dels infants d’entre 6 i 12 anys segons les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya, té com a origen una interacció genètica i ambiental, en què aquesta darrera part i els estils de vida hi tenen un paper rellevant.

L’obesitat és un problema de salut pública, tant pel nombre de població afectada com per la seva relació amb l’aparició o agreujament d’altres problemes de salut crònics ‒malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2, determinats tipus de càncer, hipertensió arterial, artrosis, gota, etc.‒. Aquestes malalties provoquen una disminució tant de la qualitat com de l’esperança de vida de les persones afectades. En el cas de la població infantil i juvenil, aquest fet és més preocupant, si es tenen en compte els seus efectes en la salut actual de l’infant o jove i la constatació que l’obesitat infantil és un important predictor de l’obesitat en la vida adulta i dels problemes de salut que comporta.

La prevenció i el control de l’obesitat i en especial de la infantil, per tant, és una prioritat en l’àmbit internacional, i va ser incorporada a Catalunya en el Pla de salut 2016-2020. El seu abordatge requereix actuacions de salut pública i assistencials, per la qual cosa, l’Agència de Salut Pública de Catalunya va dissenyar i ha començat a implementar un programa multicomponent, que té en compte aspectes conductuals, individuals i demogràfics, sobre alimentació, activitat física, sedentarisme, hores de son i altres conductes, com la criança positiva, basat en la millor evidència científica disponible amb la finalitat de disminuir la prevalença d’excés de pes en la població infantil i millorar el seu control. El pla abasta actuacions dirigides a tota la població, però s’intensifica i es posa més èmfasi en les famílies amb menys recursos.

El model s’ha treballat en col·laboració amb societats científiques i representants d’entitats de l’àmbit de la nutrició, l’activitat física, la salut pública i la pediatria, entre d’altres, i preveu formar els equips de pediatria d’atenció primària, en especial els professionals d’infermeria, amb el suport d’altres professionals, com dietistes nutricionistes i experts en activitat física i psicologia.

L’aplicació d’aquest nou abordatge en l’atenció de l’obesitat infantil a Catalunya se centrarà en els aspectes següents:

• Promoure un entorn saludable en l’àmbit familiar, local, sanitari, escolar i comunitari.
• Millorar la capacitat dels equips d’atenció primària en l’abordatge de l’excés de pes.
• Homogeneïtzar la intervenció d’altres professionals i dispositius de suport.
• Garantir la continuïtat assistencial entre nivells i professionals.
• Reduir la variabilitat de la prevenció i l’atenció a l’obesitat infantil i disminuir els efectes que hi tenen les desigualtats socials.
• Impulsar la participació i el treball en xarxa dels agents i les institucions implicats en la prevenció i l’atenció a l’obesitat infantil.

El programa va arrencar a finals d’any amb una prova pilot al barri de la Mina, de Sant Adrià de Besòs (l’àrea bàsica de salut amb major prevalença registrada d’obesitat infantil) i seguirà al primer trimestre del 2020 amb les altres dues proves pilot previstes, a Osona i al Camp de Tarragona.

Noves recomanacions de consum d’algunes espècies de peix blau

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició va actualitzar a finals d’any, i d’acord amb la nova evidència disponible, les recomanacions de consum d’espècies de peix amb alt contingut de mercuri (peix espasa, tonyina vermella ‒Thunnus thynnus‒, tauró i luci).

Els efectes d’aquest contaminant (derivat de la naturalesa i també de l’activitat humana) sobre el sistema neurològic justifica l’establiment, per part de la Unió Europea, d’uns límits màxims de mercuri en els aliments, que es tradueixen en les següents noves recomanacions per a grups vulnerables:

• Embarassades, dones que planifiquen quedar-se embarassades o que es troben en període de lactància i infants de 0 a 10 anys: evitar el consum d’aquestes espècies.
• Infants d’entre 10 i 14 anys: limitar-ne el consum a 120 grams al mes.
• Pel que fa a les espècies amb contingut baix i mitjà en mercuri, es recomana un consum de 2-4 racions de peix a la setmana, variant entre espècies de peix blanc i de peix blau, i preferentment de pesca local i sostenible.

Autor: Maria Manera Bassols